dimecres, 9 de novembre del 2011

L'atenció és la forma mes rara i pura de la generositat

Fa més de deu anys que a les reunions de filosofia de PAAU es manifesta el desideratum que  a l'exàmen de selectivitat hi poguessin sortir textos d'alguna filòsofa del segle XX. Però les generacions d'alumnes passen i la decissió no s'acaba de prendre. D'Arendt no en tenim perspectiva (!), Zambrano és massa espanyola, Anscombe massa anglesa, Beauvoir massa literata, Sontag massa viva, Butler  massa por, Irigaray massa massa. Totes massa ... dones? Donc emboliquem-ho: per què no Simone Weil?  Dona (!) jove (!!) sospitosa d'anorèxia (!!!). An Encounter with Simone Weil, un documental d'avui mateix que sembla, segons veig en el trailer, una visió que la rescata de les interpretacions clericals, tan nostrades.

Per qui s'estimi més la interpretació política (francès subtítols en espanyol):


2 comentaris:

XAVIER ALSINA ha dit...

que bonic el que dius i com ho dius !!!!!!

Jordi Beltran ha dit...

Vous me flattez, monsieur. Salut, Xavier.