Lledó, un mestre

Ramón palindròmic senyala a Filolist el text de Lledó. Pots no estar d'acord amb ell, però que bé diu les coses. A molts ens va ensenyar què era un filòsof.

Diagnòstic

"Me agradaba la compañía de la mayoría de mis colegas, divididos a partes iguales entre buenos hombres que eran buenos profesores, malos hombres que eran malos profesores, y los personajes grotescos e inadaptados que acaban en la enseñanza  y que, con frecuencia, suponen la influencia más educativa que reciben los chicos."

Robertson Davies: El quinto en discordia, pàgina 166.

Per saber on som

Per aprofundir en la reflexió sobre el paper de la filosofia en la formació de les persones és necessari precisar què entenem per filosofia. I per a això, a banda de situar-se respecte els corrents contemporanis, cal situar el lloc de la filosofia dins la cultura y la societat contemporània més propera. Això és el que fa Francisco Vázquez Garcia en el llibre La Filosofia española, herederos y pretendientes, que s'ocupa de la transició filosòfica a l'Estat. Podeu trovar-ne una primera versió aqui (on fa servir categories tan suggerents com la de "dissecar el llegat tomista fent servir una pell fenomenològica"). També us en podeu fer una idea -té 460 pàgines- llegint una recensió d'Antonio Campillo a la interessant revista Daimon, de la Universitat de Múrcia.

SOMOS

A l'Estat hi ha tres milions de persones que colaboren econòmicament de forma regular amb alguna ONG humanitària. Segons Metges sense Fronteres (Butlletí 91, maig 2012), només és el 18% de la població, front el 54% que ho fan a França o el 58% del Regne Unit.
Per tal d'augmentar aquesta vergonyosa xifra, 24 ONG van idear la campanya SOMOS, que proposava que divendres 8 de juny sortíssim al carrer amb alguna roba a l'inrevés per demostrar que volem donar la volta a la situació actual. No va tenir molt ressó mediàtic.

En aquest temps d'exigència de transparència, i com una manera d'entrar en el món de les ONG humanitàries, es proposa el següent treball per a ESO (que podria formular-se com a webquest):

Introducció:

Les ONG humanitàries tenen com a fi principal l'ajut a les persones que pateixen fam, pobresa, malalties o desastres naturals. Per a això canalitzen els ajuts que reben de particulars, empreses i estats. Quan un colabora econòmicament amb una ONG el que vol és que els seus diners arribin a les persones que ho necessiten i no es perdin en despeses de gestió, transport, publicitat o en corrupció. Per això moltes ONG se sotmeten a controls externs del seu funcionament, moltes vegades en forma d'auditories. Aquest és el cas, per exemple, de les associades a la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament.

Tasca i procés:

Es tracta de repartir-se les ONG que dónen suport a SOMOS i esbrinar si segueixen el codi ètic de l'ONGD. Clicant en els logos que trovareu a la pàgina web de SOMOS accedireu als llocs web de les ONG i d'allà haureu d'extreure la informació per tal d'esbrinar:

• Nom de la ONG
• Objectius
• Compleix el codi ètic? Podeu consultar la part del codi ètic del web de la Federació Catalana d'ONGD, o el seu equivalent estatal, si n´hi ha.

A continuació, exposareu a la classe en tres minuts màxim els resultats de la vostra cerca. Podeu comple complementar l'exposició amb una diapositiva o dues confegides a partir de la pàgina web de l'ONG.

Ésser i temps i esquemes

Pecios. Sobre la llibertat

Hi ha aquell exercici de conceptualització provinent de l'obra dirigida per Michel Tozzi Apprendre à philosopher dans les lycées d’aujourd’hui que ell anomena "enfocament metafòric": si x fos un color, quin seria? Ben fet, serveix per fer més robustos i complexos els sistemes conceptuals que traginem a les classes de filosofia. 

Avui Sánchez Ferlosio ens regala una metáfora per pensar la llibertat:

(Libertad de movimientos) Suelo decir que no sé lo que es la libertad, pero como en muchas otras cosas el argumento más sólido que tengo no es más que una alegoría: la de las cuerdas de la marioneta: cuantas más, más libertad.Rafael Sánchez Ferlosio: Pecios. ¿Pero ha habido alguna vez "tiempos felices"?

Llibertat com sujecció? Llibertat com a vinculació? Els graus de llibertat. L'aparent llibertat del consum. La manipulació ....

Revenja

Fa pocs dies, el 8 de maig, va ser el el dia del profe als USA. Tants anys ensenyant i, com el presentador, no sabia que existia aquesta data. He corregut a la Vikipèdia per veure quan se celebra aqui, però sembla com si en fessin broma: l'anglesa afirma que és el 29 de gener, la catalana que el 27 de novembre, i l'espanyola no assenyala cap data, tot i fer una llista amb molts paisos. Aquest anunci sembla que també en faci broma ... o no? 

L'etern retorn

font

Jornada continuada, estalvi?

- Cal demanar la jornada continuada.

- Vols dir?

- Les classes de la tarda són insuportables, estan que no es pot treballar amb ells.

- I les dues hores darreres del matí, com estaran, tranquils? Seria com si suprimíssim les classes divendres perquè és el darrer dia de classe. Aleshores dijous es transformaria en el darrer dia de classe ...

- I l'estalvi que suposa que només sigui ocupat els matins?

- No tant! Quan funciona més la calefacció és a mati, no a la tarda. I en llum caldria comprovar si l'estalvi és significatiu. En molts centres el llums s'encenen a totes hores. En tot cas serà un estalvi dels centres a costa d'una major despesa per part de les famílies.

- Tindran més temps per fer extrascolars!

- Això les famílies que se les puguin pagar. I caldrà veure com s'ho munten els llocs que fan extrascolars. Música, idiomes, un esport, què més podran fer?... l'únic a què apunta això és a una dimissió del sistema educatiu. No sé si hauríem d'estar contents de la disminució del pes de l'escola en la vida del jovent.

- Si la jornada és continuada es concentren millor els esforços.

- Acabem de descobrir que si no es descansa en mig del treball es rendeix més! Estem parlant d'una jornada de sis hores! L'hora de dinar a les tres de la tarda?

- La decisió cal prendre-la en consell escolar, i hi són representats tots els estaments. Si hi hagués algú en contra ho podria expressar.

- Si jo fos família, m´hi oposaria, si fos profe no sé què faria. Jo corregeixo i preparo les classes millor al matí que a la tarda, després de dinar ... En tot cas, s'aprofundeix en la segmentació de l'educació en tres: pública, pública més estrascolars, privada ... No anem bé.

Le mari de la coiffeuse ,dança nupcial

Parlant de seducció ... Què ens fascina d'aquesta escena? Suscita un record infantil de l'encís que potser un cop vem sentir en anar a una perruqueria? La incongruència de la parella d'Antoine i Mathilde? La seriositat amb què balla Antoine? O serà que la bellesa d'Ana Galiena ens fa reviure la bellesa amb què hem vist la persona estimada?