No és que m'agradi molt el teatre. El teatre dolent, o simplement amanerat, (cyranos ...) em sembla insufrible. Altres artes escèniques, com la música o la dansa sobre tot, compensen amb l'exposició física la carència de tècnica o la insubstancialitat del contingut. Qualsevol cantant de qualsevol tipus em sembla admirable, per no dir algú que dansi (ep, ep, excepte els de balls de saló, per amanerats).
Per recomanació de l'amic Víctor, cedeixo i vaig al Parc del Éstació del Nord a veure l'obra d'enguany de la companyia Parking Shakespeare, la comèdia Treballs d'amor perduts. Asseguts en una espiral sota l'ombra d'un til·lers, els usuaris d'un parc públic poden contemplar com neix el teatre, amb una nuesa essencial: trama, diàleg, actors. Una hora i vint minuts de gaudi sostingut. En Víctor descriu més detalladament tots els aspectes remarcables. Jo només us proposo que us fixeu en les cares de la gent.
No us la perdeu: Cada dia, a les 19 hores, fins el 30.
2 comentaris:
i tant que sí, una estona meravellosa al parc amb una companyia i un autor excel.lents en una versió molt propera.
Una abraçada i bon estiu
Bon estiu, Victor!
Publica un comentari a l'entrada