Al tren, conversa entre una noia i un noi. Semblen conèixer's, però no molt. Ella explica, com si enunciés una veritat de fe:
- El meu germà no és un bon estudiant.
Ell, conciliador:
- Però és perquè no s'hi posa, o ...?
- No fa res. Arriba a casa i es queda així - I s'espatarra teatralment amb la mirada perduda al sostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada