IV Congrés català de filosofia, 1

BALANÇ DE CONGRÉS A CONGRÉS

El 2007, acabava la meva ponència La Secundària, un lloc de la filosofia catalana en el primer Congrés català de filosofia:

font

“La nostra proposta també té un aspecte pràctic i organitzatiu: fer d’aquest I Congrés català de filosofia el punt de partida d’una més estreta col·laboració entre secundària i universitat. Suggerim per exemple, la creació de currículums universitaris de didàctica de la filosofia en el sentit exposat, vinculades a l’ensenyament secundari. La promoció d’associacions professionals com la SCF fortes que puguin vertebrar a professió. La creació de revistes o de seccions de revistes existents dedicades a didàctica que no estiguin segrestades pels filòsofs de l’educació. Combatre també la dinàmica perversa de canvis en cascada cada vegada que canvia el govern central. Prendre la representació catalana davant associacions d’altres països, estatals o internacionals, atès que en aquest moments no podem participar d’Eurosophia o ni en consultes del MEC més que a través la SEPFI. Reconeixement per part de tota la comunitat de la tasca que compleixen grups dispersos de professors.
Al nostre entendre tot això ha d’orientar els esforços que realitzen no només centenars de professores i professors de filosofia als centres catalans de secundària, sinó tota la comunitat filosòfica catalana.”

Actes del primer congrés català de filosofia (àmbit 13)

A data del quart Congrés celebrat a Vilafranca del Penedès, podem fer balanç sobre l’assoliment d’aquelles fites:

• El màster ha impulsat una elaboració de currículums de didàctica, tot i que encara cal aprofundir-los i contrastar-los.
• En els congressos posteriors es va crear un àmbit nou sobre ensenyament i didàctica de la filosofia, que ha ocupat en el IV un terç de les sessions.
• La presència de la SCF ha augmentat entre el professorat de secundària, encara que pot fer-ho més. S’ha fet més estreta i coordinada l’acció entre Adhoc la SCF. La creació del Grup de Didàctica de la filosofia dins el si de la SCF ha permès articular molts esforços per a la millora de l’ensenyament de la filosofia.
• S’ha anunciat en el congrés l’aparició d’una revista digital Filosofia, ara.
• En l’estira-i-arronsa de l’aplicació de la Llei Wert, es detecta una voluntat per part del Departament de mantenir els currículums i la posició de les matèries al batxillerat. El decret d’implantació de l’ESO manté el vessant filosòfic de l’alternativa a la Religió i el programa de la filosofia optativa a quart d’oferta obligatòria als centres de tres o més línies. Adhoc, secundada especialment per la SCF i la facultat de filosofia de la UB, ha mantingut una pressió constant sobre el Departament facilitada també per la consecució d’una resolució unànime del Parlament el 2013 sobre l’ètica i la història de la filosofia i la filosofia comunes al batxillerat .
• La creació de la Red española de filosofia el 2012, amb una estructura descentralitzada, ha permès una major circulació d’informació i coordinació de les accions que ha facilitat la influència tant en el MEC com en el Departament.
• S’ha divulgat en jornades reivindicatives, a través del congrés i el CREAIF la tasca dels diversos grups territorials (Jornades de Filosofia de Girona, Jornada de la Catalunya Central, Trobades de Lleida., propiciant una major coordinació.
• Les Relacions amb les universitats i el GDF son fluides i d’ajut i col·laboració mutus, especialment amb la facultat de filosofia de la UB.
• A això caldrà afegir la creació i consolidació de recursos digitals com el CREAIF, o el grup digital Filolist i d’altres recursos com la Mostra de Fotofilosofia, que ha assolit nou edicions, així com la segona edició de l’Olimpiada Filosòfica de Catalunya.

font

En fi, com es pot veure, gran part de les fites estan assolides. Es tracta de mantenir-les, perquè hem après que són fràgils. Fràgils perquè les matèries de filosofia s’han convertit en arma política. Fràgils perquè som un col·lectiu relativament petit –uns 800 professors i professores entre pública i privada- sobre 35.000. Fràgils perquè el recanvi de les persones que ja ens toca marxar és molt lent. Fràgils perquè les persones actives són poques. Fràgils perquè és molt forta la idea que en l’educació hi ha continguts més necessaris que els provinents de les humanitats i, en especial, de la filosofia. Fràgils perquè la moda d’origen televisiu s’esgota quan desapareix la sèrie de referència.