Vers la desena convocatòria from jbeltran
Aquestes han estat les fotofilosofies que he seleccionat per comentar en l'acte final de la Mostra.
La 3 i la 4 em serveixen per resumir allò que no s'ha de fer.
3: el got mig ple i mig buit: a banda de ser una pregunta tòpica -que potser es justifica perquè l'alumne l'acaba de descobrir-, no és pròpiament una bona pregunta, a no ser que es reformuli, com han fet altres alumnes: "Perquè sempre el veiem mig ple?". Però el problema fonamental és que qui l'ha presentada ni s'ha molestat en fer una foto, sinó que l'ha copiada. Recordem que qui copia sense citar la font s'atribueix el mèrit o el treball d'un altre, enganya sobre qui realment és i competeix en desigualtat.
4: Una molt bona foto, una noia encaparrada per una pregunta. Però aquesta pregunta resulta que no és original. El cercador ens en dóna 53000 resultats. Caldria haver donat indicis que no era una pregunta de l'autora, per exemple: "Per què em fa pensar el llegir "Si em pego i em faig mal, sóc fort o dèbil?"".
La resta, una meravella, com altres anys. Triades, entre moltes meravelles, per tal de destacar:
La varietat de temes:
La vida, la llibertat, l'escollir, la identitat, l'amistat, la realitat, el desig, la finitud, el subjecte i l'objecte d'amor, el límit, la mort, el temps, les entitats, els animals, la felicitat, la democràcia, la justícia, la filosofia, el determinisme, l'existència ...
La diversitat en les formes de preguntar:
Per què? És millor? Podríem? En quin moment? És el mateix si? A qui? Com sabem que? Faríes? Podem estar segurs? Només? Com pot ser? Què significa vertaderament? ...
Les fotografies:
Cada vegada més personals, més cuidades, oblidant tant la retòrica fotoperiodística com la dels acudits de les xarxes socials i construint una nova retòrica que podem anomenar fotofilosòfica.
Les fotofilosofies en conjunt:
Per què demostren una altra vegada que les pomposament anomenades "grans preguntes" o "preguntes radicals" o "preguntes profundes" s'imbriquen en l'existència dels i de les adolescents del segle XXI i per això mateix, en fan pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada