Les benèvoles

És curiós com encara ens podem preguntar si llegir un llibre ens fará bé o mal. La qüestió ve al cas de Les benèvoles de Jonathan Littell. Llegir-lo o no? És veritat que una manera de mantenir viva la memòria de l'Holocaust és novelar-lo, però quan encara tenim relats de supervivents sembla que cal seguir tenint present allò que Levi escrigué al 1979 i que ens recorda François Rastier al Cultures d'aquest dimecres -excel.lent, com sempre-:

"Era previsible que la sangre, la matanza, el horror intríseco de los hechos que se produjeron en Europa durante esos años atrajeran a multitudes de escritores de segunda fila en busca de temas fáciles de desarollar y que esa tragedia desmesurada se utilizara (...) para satisfacer esa sed turbia de espectáculo macabro y repulsivo que habitan en el fondo de todo lector.""

Decidim el que decidim, bo serà haver llegit abans algunes altres obres. La primera, que ha donat lloc a moltes recreacions, la de Primo Levi: Si això és un home (1947)




Si es vol un relat d'una altra supervivent, de publicació molt més recent, Trudi Birger Ante el fuego (2000)




El relat del judici d'Eichman, que tenim el privilegi que l'hagi fet la filòsofa Hannah Arendt: Eichanmn en Jerusalen (1966) . Una concreció de la seva teoria sobre la facultat de jutjar.

Finalment, la reflexió d'un filòsof proper que hi ha dedicat molt de temps. Reyes Mate: Memoria de Auschwitz. Actualidad política y moral (2003). Potser aquest ens ajudi a trobar la resposta a si hem de llegir l'èxit editorial que comentaven en començar el post.