Escola d'Atenes

Del Café de Ocata

Meditacions cartesianes

- Com funciona l'anestèsia?
- Fa que desaparegui el dolor.
- Vols dir que el dolor no hi és?
- Si que hi és! Però tu no el sents.
- Vols dir que pot haver dolor encara que no el sentis?
- És clar que si!
- Per què no el sents?
- Perquè el dolor no arriba a la teva consciència .
- Llavors em sembla que Descartes no anava tan desencaminat quan afirmava que els animals no eren capaços de sentir dolor perquè no tenien ànima.

Pensaments estranys amb els diners

Què t'estimaries més, guanyar 50.000 € l'any mentre l'altra gent en guanyava 25.000, o guanyar 100.000 € mentre l'altra gent en guanyava 250.000? Suposa que els preus de béns i serveis són els mateixos.

Diversos experiments palesen que la resposta que donem a aquesta pregunta no és la més racional; que ens influeix molt més la relació amb els altres que el propi càlcul econòmic. Michael Shermer acaba de publicar un llibre d'economia "evolucionista", on examina aquest i altres raonaments estranys i curiosos. No hi cap traducció de Shermer ni en català ni en castellà. La seva millor obra: Why people think weird things.

Dieta mediterrània

En acomiadar-nos, li vaig dir que es deixés cuidar per la família, que mengés, que dormís, que descansés de tantes activitats alternatives, que es relaxés. Vam coincidir en què la família a ambdues bandes del mediterrani és semblant, com la dieta. No l'he vista des que ha tornat.

Ahir, trobo que m'ha deixat un paquet. Un viatge d'aromes; oli fet pel seu pare, pastissos per la seva mare, metaxa per acabar. Un regal i un vincle. Efaristó!

Revelació

Una companya substituta. Entregada, tossuda; sap posar cara de póquer, pero sense enfadar-se. Fa el que diu. No rondina mai. Serà bona professora. Fa deures d'alemany, prepara les opos o corregeix cada cop que té alguna estona lliure. Ve d'una entrevista en què ha recomanat fer mòduls a una tutorada seva, alumna estrangera que no estudia tot el que ha d'estudiar ("té la sang d'orxata", afirma). Li replico que l'alumna hauria de fer el baxillerat en comptes d'un cicle de grau mig. Això li obriria més portes, a més sembla que la família hi està d'acord. Ens enfilem en una discussió sobre si els alumnes estrangers es tanquen a ells mateixos les sortides i si convé ajudar-los o no. Li explico que em sembla una vergonya per al centre que no hagim aconseguit que cap alumne estranger acabi el batxillerat. Ella diu que són ells mateixos que es discriminen i jo dic que molta gent que necessita ajuda no la demana. De sobte, fa una pausa, mira com darrere meu i recorda: "Jo era com aquesta alumna, no feia res". Finalment ens hem entés.

Deliberacions

La caixa de Skinner

Una de les icones del segle XX: aprenentatge i ambient (front innatisme i herència al XXI?)
B.F Skinner fou un propagandista de les possibilitats de l'aprenentatge en la modificació dels éssers humans i de la societat. A banda de l'obra científica sobre el condicionament operant, escrigué obres que dissenyaven una nova societat on cadascú estigués ensenyat a ser el que havia de ser. La seva combativitat el va portar a titular-la Walden 2, parodiant el llibre de capçalera dels hippies, Walden, de Thoreau. El titol de l'altra obra no científica, Més enllà de la llibertat i la dignitat, també es refereix a un llibre famós, Més enllà del bé i del mal de Nietzsche.

Els guionistes dels Simpsons li reten homenatge sorneguer en batejar amb el seu nom al director de l'escola . Per cert, skinner deu voler dir també "espellejador".

El projecte del nou batxillerat

Seguim els comentaris sobre els nous programes que vàrem començar fa uns dies. Es divulga ara el projecte del nou batxillerat. Corredisses per mirar el nombre d'hores. Preguntem a qui vulgui respondre:

1. No sembla irracional augmentar les hores de les matèries de modalitat però, algú tindria l'amabilitat de fer públic en quins documents d'avaluació s'ha fonamentat la decisió?
2. Es vigilarà que l'augment de les hores de les assignatures de modalitat no signifiqui un augment en la dificultat i en la longitud dels programes, sinó que permeti un treball més intensiu i amb una millor atenció a la diversitat?
3. Carregar l'alumnar amb una hora més a cada curs, atès que no es dóna càrrega lectiva al treball de recerca, no és contradictori amb el suposat-i desitjable- objectiu de què més alumnes puguin acabar el batxillerat?
4. A l'hora de fixar plantilles, ja que no es comptem hores lectives d'alumnat per al treball de recerca, es comptaran les hores de professorat que cal per atendre'ls? o, en el més pur estil trilero, la reforma escamotejarà una hora de professorat?
5. Hi ha professorat format per impartir la nova assignatura de Ciències per al mon contemporani? El professorat de ciències pot sens dubte explicar cosmologia, teoria de l'evolució o qüestions de salut. Té a la seva base una formació en els temes més filosòfics de l'assignatura, com l'estatus de la tecnologia, la concepció hipotètico deductivista de la ciència, el problema de la demarcació i la distinció entre ciència i pseudociència? Hi ha previstos plans de formació per poder impartir-la amb una mica de dignitat de manera que compensi la pèrdua d'una hora de filosofia?
6. Les optatives de Psicologia i Sociologia actuals cobrien molt bé una franja d'alumnat entre empresarials i filologia, i fins i tot alguns de ciències de la salut. Es podria promocionar una mica una optativa que les inclogués a les dues, sense que haguem de barallar-nos centre a centre com va passar amb les optatives?

Gracia que espera alcanzar de VE cuya vida guarde Dios muchos años.

Jo, elefant

La noció del jo fa que ens considerem a nosaltres mateixos com a individus únics, irrepetibles i idèntics en els diversos moments de la nostra existència. Malgrat que els neurocientífics diuen que no és tan senzill el mecanisme que explica per què reconeixem el personatge que cada matí veiem reflectit en el mirall, no tenim grans problemes per saber qui és. Ara bé, què passa amb els animals? Com podríem saber si els passa quelcom semblant?

Joshua Plotnik, el doctorand de l'equip del primatòleg Frans de Waal que veieu a la foto, ha aconseguit que un elefant demostrés reconèixer-se davant el mirall. L'autoreconeixemnt davant del mirall s'havia experimentat amb ximpanzés. Quan l'animal s'ha familiaritzat amb el mirall, s'introdueix un canvi en el seu aspecte, com una marca al front. L'animal observa la seva imatge i de sobte es toca la marca, cosa que s'interpreta com a senyal de què sent que s'està mirant a ell mateix. Plotnik fabricà un mirall kingsize i aconseguí que Happy, un dels tres elefants amb qui experimentà, demostrés aquest autoreconeixement. Per a qui el breu article en anglès sigui feixuc, proveu un blog en castellà.

Així, els elefants, a banda d'emprenyar-se, com vem veure en un altre post, s'afegeixen als ximpanzès i als dofins en la llista de candidats a persones. Moderadament, com palesa el video (triga una mica a carregar-se)

Un oxímoron és una contradicció en els termes. De vegades es diu que una expressió és un oxímoron com a crítica, per exemple en "música militar" o "servidor Windows". La pregunta és si "identitat personal animal" entraria en la categoría d'oxímoron.

Madalena

M'atrapa la firma de Pérez Andujar a El Pais d'avui en una crònica sobre la secretària del TBO. L'esquer ha estat la seva obra Los príncipes valientes; em sembla menor, però que segurament augmentarà de valor amb el temps pel seu repàs a la cultura popular d'una època. Torno a donar voltes a certs anacronismes que hi he trobat, com que evoqui Ironside i no les Historias para no dormir o alguns oblits: no menciona els tomos verds de l'Editorial Juventud, ni a Guillermo Brown, que em va ensenyar la paraula "proscrito" i el nom de Violeta, ni les novel·les de Salgari o de Karl May. La meva memòria contra la seva.

Segueixo llegint la crònica. De sobte, un record: el primer dia que em vaig adonar que sabia llegir. Cada diumenge em compraven un TBO. La tia Teresa venia de visita i me'l llegia. Un dia, no sé per què, no va venir. Una mica fastiguejat, vaig agafar la revista, la vaig fullejar i a la darrera pàgina vaig encertar a sil·labejar: "Melitón, Treski, Lolita, Doña Sinforosa" ... era jo qui ho llegia!

Premi

Montse Palou, amiga i companya sempre al peu del canó, ha guanyat un dels XXI Premis d'Experiencies Didàctiques 2007 convocat pel Consejo General de Colegios de Doctores y Licenciados i el MEC. Es tracta d'un treball titulat Jóvenes y latinos, hoy (Los estereotipos sobre los jóvenes latinos a través del cine en BCN), que recull part del projecte que duu a terme vulgues no vulgues des de fa uns anys. Enhorabona.

Té algun significat que un dels guanyadors de l'any passat fos un servidor, també profe de Filosofia i que el de l'anterior fos un altre col·lega, Alejandro Sarbach? Vull dir que sembla que hauria de valer com exemple de què malgrat ser docents d'una matèria posada en questió a cada reforma, es reconeix una i altra vegada l'excel·lència didàctica dels membres d'aquest col·lectiu.

Gent amb idees

Abans va ser la conferència d'un "campechano" jutge de menors que segons alguns, deia "verdades como puños" sobre l'educació i la joventut: disciplina, esforç.... Ara, Arturo Pérez Reverté fica cullerada amb un "article". Trona contra totes les lleis educatives de la democràcia. Afirma errònia i esbiaxadament que els deficients resultats educatius a l'Estat es donen només a la pública. Posa exemples de patums espanyoles majoritàriament de dretes per defensar sistemes educatius de quan només cursava la secundària un 10% de la població. Cultiva la mentida malintencionada dels 17 sistemes educatius diferents en l'Estat. Insulta els polítics dient-los "imbèciles, golfos apandadores" i acaba contra ZP resumint el discurs "crític" de la dreta sobre l'educació: "tus Loes, tus educaciones para la ciudadanía, tu género y génera, tus pedagogos cantamañanas, tu falta de autoridad en las aulas, tu igualitarismo escolar en la mediocridad y falta de incentivo al esfuerzo, tus universitarios apáticos y tus alumnos de cuatro suspensos y tira p’alante". El to general de l'article m'inspira uns adjectius per a Alatriste: franco, directo, noblote, ignorante, machote, ... fascistón.

Compungits

Una lliçó: no et refiïs de la gent que mostra compunció.
Per a E.O., tantes vegades còmplice. I per A.G., còmplice de la còmplice.

In memoriam Ramon M

"No pot ser! però si l'altre dia...". Incredulitat. Pavor. Pena. Pena. Causes. Com pot haver estar possible? Era inevitable? Hi havia quelcom que l'estirava? Hi havia un camí que hi conduïa? No poder rebelar-se davant la inexorabilitat de la natura. Què hi podria haver fer i no he fet? Culpa, culpa. Buit. Misteri. Company, bon company, què ens ensenyes ara? Pregunta.

L'únic consol, els vius.