Una companya substituta. Entregada, tossuda; sap posar cara de póquer, pero sense enfadar-se. Fa el que diu. No rondina mai. Serà bona professora. Fa deures d'alemany, prepara les opos o corregeix cada cop que té alguna estona lliure. Ve d'una entrevista en què ha recomanat fer mòduls a una tutorada seva, alumna estrangera que no estudia tot el que ha d'estudiar ("té la sang d'orxata", afirma). Li replico que l'alumna hauria de fer el baxillerat en comptes d'un cicle de grau mig. Això li obriria més portes, a més sembla que la família hi està d'acord. Ens enfilem en una discussió sobre si els alumnes estrangers es tanquen a ells mateixos les sortides i si convé ajudar-los o no. Li explico que em sembla una vergonya per al centre que no hagim aconseguit que cap alumne estranger acabi el batxillerat. Ella diu que són ells mateixos que es discriminen i jo dic que molta gent que necessita ajuda no la demana. De sobte, fa una pausa, mira com darrere meu i recorda: "Jo era com aquesta alumna, no feia res". Finalment ens hem entés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada