dimarts, 5 de febrer de 2008

SOS

Va aparèixer a primera fila. Enfonsant inútilment darrera la taula la seva corpulència d'enorme pelutx de cabell negre com la pegadolça. Ulls que al llarg dels dies va aprendre a fer perdre la seva lluor metàl.lica. El nou a meitat de curs. Negant amb el cap baix moltes vegades si li preguntaves si volia llegir, si podria sortir, si sabria respondre. Reviso les llibretes. Respostes a Quin animal t'agradaria ser? Entre dofins, àligues i tigres trobo la seva resposta amb cal.ligrafia impecable:

Yo quisiera ser un perro para estar con mi amo.
Seria vonito ser un perro,
caminar rápido correr

y a cada rato con mi amo.

3 comentaris:

FotoFilosofia Damià Campeny ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
jordi rodon ha dit...

Tots volem ser estimats, potser és el desig més gran dels humans i per ell portem a terme el que faci falta, amb la sofisticació més gran. Aquest xicot sembla tenir una mancança en els seus vincles, haurà d'aprendre que també hi ha gossos de pastor i d'altres que arriben a ser feliços.
No sé, què complicat tu!

Jordi Beltran ha dit...

Estava en ple dol d'immigració. feia pocs dies que havia arribat d'Ecuador.