dijous, 12 de juny de 2008

Ritual de pas

En Claudi Esteva, acabat d'arribar de l'exili mexicà, ens va explicar què eren els rituals de pas. Els rituals de pas marquen les etapes de la vida. Una vegada algú ha completat un ritual de pas, la societat l'accepta en el nou estatus. Ens deixava bocabadats quan, en comptes de posar exemples de cerimònies exòtiques i incomprensibles, mencionava els nostres batejos, els matrimonis i els funerals. L'Esteva. Va ser al primer que vaig sentir dir "implementar".

En alguns casos són dolorosos: Un hombre llamado caballo era una pel·lícula que es recreava en els patiments d'un aristòcrata anglès entestat en esdevenir guerrer sioux passant les cruels proves que incloien resistir el penjament pels pectorals amb uns garfis. En d'altres casos el dolor és més simbòlic, com en les oposicions, o en les acreditacions a càtedres. És més que curiós que alguns poca-soltes que han superat algun d'aquests rituals indolors mantingin un injustificat aire de superioritat sobre els que no els han passat. Hi ha un ritual de pas especific de certs grups socials a BCN que és acompanyar el fill o filla a la botiga del camell, a Porta Ferrissa.

Però avui volia mencionar la selectivitat com a ritual de pas. Fa mal (una mica), però es supera. És la notícia del dia, els pares es pregunten mutuament per com els hi ha anat a fills i filles. Les mares es dónen l'enhoraona A la fi, un nou estatus: jove universitari/a. Comentaris a l'examen de filo aqui. (Actualització) I un video del després. És de gent de Cassà, però prou fresc i representatiu.