Prova de cant. Ets allà sol, al davant d'una persona que et mira amablement, però que haurà de jutjar si vals o no. Només ets tu i el teu cos. Semblaria que el que es jutja és la teva veu i, si més no, la teva oïda. Però és la teva boca, els muscles de la cara, del coll, la teva gola. Són els teus pulmons, el teu estómac, la postura del teu cos. Els braços, al davant o al darrere? Les cames, juntes o separades? l'una en repós i l'altra en tensió? No hi ha cap mediació: cap escrit, cap instrument, cap màquina. Només el teu cos. Recordes la magnífica La precisión del cuerpo. Análisis filosófico de la puntería, de Serrano de Haro. Recordes també les revisions mèdiques que es feien abans.
Al final, aprovat, sa. Havent de treballar la tensió en els pòmuls. Dubtes si no serà una forma de discriminació positiva atesa la necessitat que hi ha de cantaires masculins. En fi, content d'haver passat un exàmen. Feia temps que no en passava cap. Molt instructiu.
2 comentaris:
Estaria bé que els profes us poséssiu a la nostra pell de tant en quant... potser així no posaríeu tots els exàmens a la mateixa setmana, per exemple.
És això el que intentem fer moltes vegades. Crec que la majoria, encara que de vegades ho oblidem ...
Publica un comentari a l'entrada