"Jordi, tots els profes i tots els libres diuen que les drogues són dolentes, però la gent no pren drogues per perjudicar-se, sinó per plaer". Llegiem a classe una part de la lliçó sobre les conductes de risc, l'autonomia i les drogues. És un llibre de text decent -hi he col.laborat! Però un alumne em fa tocar de peus a terra: ja ens sabem el rotllo, parlem de la questió del plaer. Abandono el discurs de la condemna i reenfoco la classe. Vejam, posem exemples de plaer. Riures, murmuris i al final, com qui fa un acudit: "orgasme". Suggereixo "carícies" i hi ha somriures. Un altre s'anima: "menjar xocolata", l'altre "prendre el sol", i l'altre insisteix en l'escabrositat, però és un bon exemple: "pixar quan tens moltes ganes". Poc a poc es van concentrant: beure quan tens set, refrescar-te, prendre un bany calent, escoltar música, treure's una pedra de la sabata ... ja estem en situació de distingir plaers de l'assoliment o plaers negatius, producte de l'absència del dolor. També entre els més o menys duradors ... Sona el timbre. S'ha acabat el temps. Estic (moderadament) satisfet.
6 comentaris:
per plaer..
penso que les drogues s'usen per fugir d'una realitat que no agrada, per sentir-se algú que no s'és o per 'morbo' de fer 'l'incorrecte'; tot això provoca satisfacció, però no és plaer en sí.
J.F.
(pd. molt bo això de la competència de google i microsoft.. mai ho hauria pensat x)
Està bé la distinció plaer/ satisfacció. Sembla clar que la satisfacció prové del desig ("el deseo muere de satisfacción" deia Ortega y Gasset) o de la necessitat i el plaer no és allò que es desitja sinó allò que es busca.
Genial el text. Les teves experiències com professor que transcrius al blog són sempre enriquidores i estimulants.
Estava pensant si també es podria fer la distinció inmediat o a llarg termini en aquest tema del plaer i el consum de drogues.
Mindinsky: Jo diria la de immediat/ajornat i la de plaer immediat/dolor a la llarga. En el exemples que van posar, algú va posar el de rascar-se, que pot ser paradigma d'aquest darrers.
Sóc professora però no de Filosofia. Del teu post m'ha agradat el "relat" de la seqüència del que va passar, del que "et" va passar. Penso que, a les classes, quan ens fan preguntes no previstes és quan passen coses realment interessants. Tots els nostres recursos es posen en funcionament, i, malgrat sortir-ne raonadament satisfets (jo, no sempre), alguna cosa s'ha mogut, comencem a pensar-hi i la creativitat es mobilitza, ...de vegades fem alguna troballa...
Enhorabona pel blog, et segueixo tot i ser absolutament llega en la matèria.
Matilde:ja saps que ets benvinguda, i que les meves també volen ser "palabras tendidas"
Publica un comentari a l'entrada