dimecres, 22 d’octubre de 2008

Per exemple, un malson

Discutiem fa dos dies sobre si la ciència era prou satisfactòria per explicar-nos a nosaltres mateixos; per explicar-nos la complexitat de les coses humanes. El somnis tenen un caràcter enigmàtic i tenyit de sentimens primaris: alegria, desig, angoixa, terror, despit, odi.
Els neurocientífics del XXI sostenen que els somnis són com les llampades en la consciència produides pels rebots a l'escorça de l'activitat dels ganglis basals, reponsables de posar l'organisme en mode "dormir". En despertar, integrem en un mateix relat les darreres llampades que s'han esdevingut: d'aqui les imatges estranyes, els paisatges canviants, les persones que semblen d'altres. Freud, per la seva banda, inaugurà el segle XX amb un llibre, La interpretació dels somnis, que els considerava realització disfressada dels desitjos d'un inconscient. En alguns fragments fascinava el lector amb interpretacions que suposadament explicaven el significat ocult de somnis que aquell lector podia reconèixer com a propis.
Avui he somniat: Pujo un carrer i em fixo en un grup de vianants aturants al meu davant. Murmuren desaprovadorament mirant un home que baixa arrossegant quelcom. En passar pel meu costat el veig que fa lliscar per les llambordes, estirant-la d'una pota del davant, una ovella escorxada i esventrada, que estranyament encara bela i aixeca el cap mirant amb els ull sortits. Li manca una cuixa.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Llaborens com clsificariem el que veu una persona uqe pateix al·lucinacions, sera en el mateix sentit?
Parlant d'una altra,si resulta que jo crec que la ment conviu amb el cos i que es complementen, pero que lúnic que existeix realmentes la ment, que seria?
Acabant aquest mig interrogatori, em pregunto si la filosofia, de la manera que sens presenta, només té punts extrems, és dir, devegades em platejo si realment no hia mes alternarives, "s'ha de ser dualista o monista, i després o espiritualista o materialista."
I si en reflexionar-hi s'hi presenten problemes, com per exemple, el creure que hia ha una anima que existirà tota la eternitat, pero no creure, per exemple, en un déu, o alguna cosa omnipotent.
Potser realment s'em planteja una confusió de tension filosòfiques.

Per cert, uns escrits molt interessants, val la pena riure una estona o reflexionar amb ells.

jbeltran ha dit...

Anònim: Benvingul al blog entri i gaudeixi.
Responent a l'interrogatori: El que intentem és refinar les respostes, tot intentant que siguin el més coherents possible. per això hem de fer veure que fins i tot les postures més allunyades del sentit comú tenen elements explicatius.Però també que hi ha algunes posicions que proporcione explicacions més completes. I sobre tot, que cal cercar la major coherència possible.

Anònim ha dit...

moltes gràcies professor., pero jo segueixo sense comprendre una petita cosa, potser per falta de formació, pero, tenir la filosofia tant present a la vida?, no li treu al·licients?, és dir, no li desilusiona saber que no existeixen els colors?, sino onens que reboten en un material amb una certa frequència?
a mi, personalment, em dona preferència per no pensar-hi.

Jordi Beltran ha dit...

La filosofia, en molts casos, serveix per no fer-se il·lusions (crec que això ho ha dit Fernandez Buey, un filòsof. Però que no em faci il·lusions no vol dir no tenir il·lusions: de millorar, de conèixer, , de canviar el nostre entorn, de gaudir amb els colors...