Un oxímoron: la guerra justa

font:Al Quods

font: Gamla

Un cop més, es fa present aquell vell conflicte que s'adiu estranyament amb la iconografia i la geografia nadalenques. Els qui no ens ha tocat la rifa d'haver de viure en una zona geoestratègica inestable basculem entre dues posicions, la polarització i l'irenisme. Polarització: necessitat imperiosa d'esbrinar qui té raó, de donar-la a uns i de treure-la als altres, fins que poguem sospirar alleujats per haver trobat algú a qui carregar el(s) mort(s). Pessigolleig d'excitació per estar-hi implicat. I descobriment de l'enemic, dels seus còmplices, dels companys de viatge, dels espies, dels que escriuen al servei de, dels sepulcres blanquejats ... Caça de bruixes. Disquisicions ridícules sobre la guerra justa.

Però siguem assenyats: basculem vers l'altra posició. L'irenisme: hi ha unes úniques víctimes, la població civil, les dones, els vells, els infants. La fantasia de ser al mig, de ser per damunt. Un bon truc, perquè és la manera d'acabar tenint sempre la raó. Intent absurd de situar-se en la perspectiva de l'Esperit Absolut. Mercadeig dels cadàvers, traginar-los i posar-los en els platets de la balança, dividir-los entre combatents i no combatents ... fins que veus que tots diuen lamentar les víctimes innocents. Conclusió: estan bojos, millor deixar-los estar i que es matin entre ells. Però uns maten més que els altres ... Tornem a bascular ...

Crec que al capdavall el cal fer és donar suport sostingut a la gent d'allà que treballa per la resolució del conflicte per via pacífica. Palestins i israelians que fa molt de temps que hi lluiten. No val argüir que no han estat capaços d'acabar amb el conflicte, perquè els militars porten més temps, no han augmentat la seguretat en res i més aviat l'estan fent més complicat. Suport. Sostingut. No només quan a tele o els emails ho diuen.

Israel-Palestine Center for Research and Information (IPCRI)