Les tesis de Descartes han experimentat una curiosa metaforfosi. La seva orgullosa afirmació de la ment racional que escapa del món mecànic dels cossos acaba resultant en la ment automàtica dels robots del segle XX:
"M'he passat els dos darrers dies en concentrada introspecció - va dir Cutie-, i els resultats han estat molt interessants. Vaig començar per l'única afirmació segura que em sentia capaç de fer: Penso, doncs existeixo.
- Oh per Júpiter, un robot Descartes! botzinà Powell."
- Qui és Descartes? Demanà Donovan.
ASIMOV: Jo, robot. pàgina 72. Gràcies, A.P.!
1 comentari:
Avui a la vanguardia apareix unaricle sobre el tema:
http://www.lavanguardia.es/opinion/temas-de-debate/20110320/54129948423/cerebro-y-emociones.html?page=2
Publica un comentari a l'entrada