El miracle de Calanda i Hume

La mirada incrèdula del viatger del segle XXI pel Baix Aragó topa encara amb mostres de religiositat supersticiosa. A Morella, Sergi Besser ( ai las) vivia  davant d'una casa que té un manises on es llegeix: En esta casa San Vicente Ferrer obró el milagro de resucitar a un niño a quien su madre, enajenada, habia descuartizado y guisado en honor al Santo, acompanyat d'una pintura on una criatura crescudeta, pudorosament despullada damunt una cassola, estira els braços vers el sant. La Verge de la Balma és un altre exemple a la part de Castelló, així com les nombroses verges del Remei que segueixen actives a les frontereres terres de l'Ebre.

font

Potser un dels miracles més famosos  és el del coix de Calanda, que ostenta entrada a la Wikipedia. L’any 1641 se celebrà davant el bisbe de Saragossa un procés per miracle. La mare de Miquel Joan Pellicer Blasco testificà que  la nit del 29 de març de 1640 va veure en una cambra de casa seva una figura que jeia tapada per un cobertor del que sobresortien les dues cames. Estranyada, perquè el seu fill havia quedat coix després d’un accident de carro, explicà que va voler esbrinar qui era l’intrús, però resultà que era el seu fill. En despertar-lo, li va dir que en aquelll moment estava somiant amb la verge del Pilar. La seva  cama li havia estat restituida sens dubte per intercessió de la Verge.   

Segons la Gran Enciclopedia Aragonesa, l’anomenat Milagro de Calanda “Como tal fue proclamado el 27-IV-1641 por el arzobispo Pedro Apaolaza, asesorado por nueve consultores y tras el interrogatorio de veinticinco testigos, el hecho de la súbita restitución, la noche del 29-III-1640, en su casa de Calanda, al joven Miguel Joan Pellicer Blasco, de la misma pierna derecha que en octubre de 1637 le había sido amputada cuatro dedos más abajo de la rodilla en el Hospital de Gracia  de Zaragoza por el cirujano Joan de Estanga  , habiendo sido enterrada por manos del mancebo practicante Joan Lorenzo García”.
El pare Feijoo al Teatro Crítico Universal recomanava una certa prudència en el cas dels miracles - i a més ens regalava el mot protervia ("malignitat"):

"Entre estos dos extremos de negar los milagros con protervia, y creerlos con facilidad, está la senda de la recta razón. Yo confieso que es muy difícil determinar a punto fijo la existencia de algún milagro. Cuando la experiencia propia la representa, es menester una prudencia, y sagacidad exquisita para discernir si hay engaño, y un conocimiento filosófico grande, para averiguar [121] si el efecto que se admira, es superior a las fuerzas de la naturaleza. Si es de oídas, es forzoso que en el sujeto, o sujetos que deponen de vista, se suponga, sobre las prendas expresadas, una inviolable veracidad."

El ressó del miracle de Calanda va ser tal que Hume el menciona a la Investigació sobre l'Enteniment Humà, X, 26. L'escocès, tot i fent servir arguments en la mateixa línia que Feijoo -són coetanis-, és molt més  clar i precís, tant pel que fa a la presumpta violació de les lleis de la Naturalesa com a la qualitat dels testimonis, que ja  hem tractat abans:
"Cap testimoni és suficient per establir un miracle, a menys que el testimoni sigui tal que la seva falsedat seria més miraculosa que el fet que es pretén establir; i fins i tot en aquets cas hi hauría una destrucció mútua d'arguments, i el superior només ens donaria una seguretat del grau que li restés després d'haver restat la de l'inferior" Investigació sobre l'Enteniment Humà, X, 13.
Al nostre segle hi ha qui s'obstina a mantenir el caràcter "sobrenatural" dels miracles, com per exemple a Fe y Razón, on s'analitza en detall la posició de Hume i es conclou que aquest cau en un raonament circular perquè afirma que no pot haver més que una explicació natural als miracles. Ara bé, cauen en el mateix raonament circular en afirmar que "per explicar els miracles cal afirmar el sobrenatural".
Se t'acut alguna explicació alternativa? En primer lloc hauràs de pensar quins son els fets establerts i com. Atreveix-te!