dilluns, 23 de gener de 2012

Una de llibres

Quan ensenyàvem la casa a algun convidat i arribava a la nostra cambra de dormir, el comentari obligat era "- I no teniu por que us caiguin al damunt?" Uns prestatges industrials clavats a les parets plens de llibres en doble rengle, amb més llibres descansant al damunt. Els al·lèrgics s'ho miraven terroritzats i començaven a moquejar. Finalment, vem acordar treure'ls. El que ens va acabar de decidir va ser que hi començàvem a posar els néts a fer la migdiada. Quan vem començar a buidar, la primera sensació va ser d'alleujament: fora perill i pols; ara que els hem tret es pot dir que som supervivents. Efectivament, tres prestatges plens de llibres caient-te al cap són molts quilos per a un crani humà. La biblioteca va anar a parar a caixes (raids nocturns per agafar-ne: és increïble la quantitat de caixes que es poden trobar al carrers a certes hores). Vam emplenar una altra habitació de mals endreços.

Aguaplast als forats, unes capes de pintura magnífica i la cambra com a nova: les parets polides, excepte la de l'armari amb portes de  mirall. Una persona al·lèrgica no hi posaria pegues. Però aleshores van començar les nits d'insomni ... Em despertava amb sensació de claustrofòbia, que primer vaig atribuir a l'apnea, però que en mantenir-se mentre donava voltes al llit vaig acabar atribuint a l'absència de llibres. Quan hi havia llibres la cambra no tenia límits. Podies traslladar-te a la prehistòria de Gordon Childe, o al jardí d'Epicur i al taller d'Espinosa, o al Cambridge de Russell i Witgenstein discutint amb un atiador a la mà. També a la Thule dels inuit o als tristos tròpics de Levi Strauss. Endinsar-te cap els astres o passejar pels Uffizi: l'infinit. 

Després va caldre la selecció. Tot i que des de feia uns anys m'havia promés no comprar més que l'imprescindible i fer servir el préstec de les biblioteques, ja havia atapeït dues prestatgeries més (gràcies, IKEA!).  Però a casa no en cabien més, sobre tot si preteniem mantenir la cambra de dormir com a lloc una mica segur. De quins llibres desprendre's? Amb l'esperit jovial i alhora paternalista vers mi mateix d'una mena  de Sansón Carrasco anava decidint:
- Aquest fora, perquè me l'he llegit
- I aquest, que me l'he llegit? 
- Però em va agradar. Es queda!
- I aquest, que no me l'he llegit?
- Fora, perquè no me'l llegiré!
- I aqueeest?
- Tampoc l'he llegit, però me'l penso llegir. Dins!
- I el diccionari DIEC?
- Fora, perquè el puc trobar a internet!
- I l'Enciclopèdia Catalana?
- Amb els nens grans, està exhaurida. Donació!
- Llençaràs el Diccionario de Filosofia abreviado de Ferrater Ed Sudamericana 1976?  
- Aleshores no tenia diners per comprat el de veritat ...
- ... miiira, hi ha un punt a l'entrada Pensamiento y lenguaje ... 
- ... ara el ja tinc i a més aquest està desballestat; fora!
- Però no em negaràs que l'Enciclopèdia de Medicina i Salut ... 
- És una merda, no diu res de tractaments ni pronòstics i a més quan la vas consultar per escriure sobre l'eutanàsia no vas trovar més que quinze línies sobre la mort i el morir. A més, pots consultar el Pubmed.
- Llibres de text de la Facultat?
- Els de Psicologia, tots superats, i molts d'Història. Fora. Els de Filosofia, per allò de guardar-los ...
- Quants sobre estructuralisme, és que no tenies criteri?
- Cap. Fora tots, i els de psicoanàlisi també, excepte els de Freud, el de Betheleim i el Diccionario de Laplanche i Pontalis (que per cert, vas socialitzar).
- Sobre marxisme, guardaré només les fonts primàries ... I el Marta Hanecker, amb perdó dels neocon...versos.

I així unes quantes jornades. Plaerdemavida estava entusiasmada. Total: tres caixes que posava "Bellsolà" (què és?); no molt fortes, pero grans, més les enciclopèdies (excepte els 16 volums de la Història Naturals dels Paisos Catalans, indultada a darrera hora). Deixo per una altra ocasió el relat de com els vaig anar  encolomant, amb quin posat de póquer deia "- És que vaig a llença-los al paper". Tampoc explicaré com vaig aconseguir que una bibliotecària es quedés la pila que assertivament vaig dipositar al mostrador sota el cartell "No s'accepten donacions de llibres". Ni la dificultat en dissimular la meva incredulitat davant l'alegria dels beneficiaris de les enciclopèdies.  Tampoc entrarem en el debat llibre de paper-llibre virtual. Ni vull pensar si em vaig deixar, algun punt oblidat que alimentés blogs com aquest. Pero la gent propera a mi llegia.
font
font














Malgrat les bones obres i els dos mesos amb l'habitació impoluta, encara no dormia bé. Intents vans d'amics (?) de temptar-me amb esplèndides biblioteques com les que obscenament es mostren aqui (gràcies, Isa). Finalment, 1,60 X 2,40 metres de prestatgeries els permeten recomençar la colonització de la cambra. Ja dormo millor.

Tanmateix, avui m'ha caigut damunt l'empenya nua el quart volum de Los relatos de Kolimá. És un llibre petit, de fet és de l'editorial Minúscula, però m'ha fet molt de mal. Revenja? Avís? Brometa?

Com dormiré aquesta nit?

Amb perdó de les llibreteres i llibreters. Va por uhtede!