dissabte, 25 de febrer de 2012

Es pot viure amb coherència ètica?

Sovint es proclama la necessitat d'ensenyar les generacions futures a captenir-se d'una manera respectuosa amb el medi: reduir, reutilitzar, reciclar. Aquesta exigència forma part de la hipocresia social que amaga la manca de compromís efectiu amb aquest objectiu. Tot conflueix perquè quan has tractat el tema a classe, el nostre alumnat, que no és idiota, opini que sí, que és molt important, i que cal educar les generacions futures en un capteniment respectuós amb el medi ambient, que ells ja estan aviciats, però que a les escoles de primària se'ls ha d'exigir que facin, etc.

I quan els acuses d'escapolir-se del problema, es defensen ad hominem: "-Però si tu vens en cotxe a l'Institut!". Hauríem de donar exemple, al menys en aquest aspecte cabdal? Encara que aquesta interpel·lació apunti a una autoexigència que no acabes de saber si entra dins la retribució que cobres pel teu treball, és interessant comentar-la, perquè no nega la bondat de la fi, ni la idea que alguna cosa es pot fer, que ningú no és perfecte, i que sempre podem millorar les nostres accions.  Per anat tirant proposo calcular la petja ecològica. Una bona presentació la teniu aquí. Si voleu passar una estona calculant-la, és molt interessant la reflexió que suposa: quants kilòmetres recorres anualment? Hi ha diversos calculadors: proveu aquest.

Interessant experiment en un programa de la BBC Ethical Man. 28' en anglès, és clar, però prou comprensible. Un any vivint d'acord amb els ideals proclamats. En quins aspectes val la pena comprometre's, i en quins sembla forassenyat. Hi ha algun detallet que cal tenir en compte, com que el combustible d'aviació no paga impostos, i per això surt més barat viatjar en avió que en tren, encara que l'impacte  ambiental és molt superior. També la implicació familiar i l'obligació no triada de fer certs sacrificis ... que em recorda que quan l'Institut va decidir reciclar el paper va carregar en les senyores de la neteja -que no havien participat en la decisió- l'ecològica tasca de separar-lo i traslladar les papereres.  
   

P.S Per als devoradors de xocolata, complementeu amb aquest post de Gustavo Duch.