Carles Santos amb Cabo San Roque a l'Auditori de Bcn. L'un amb el piano Steinway, els altres amb l'Orquestra mecànica de la França Xica, un instrument que té l'ànima de ciborg i el cos que és un prodigi d'enginy musical i circenc a partir d'una màquina reciclada d'una fàbrica de galetes. Públic com els assistents a un casament: dos grups de seguidors com les famílies dels cònjuges. Composició magnífica, execució energètica. Santos insuflant geni a tot l'espectacle: la màquina rendida a l'home, trobada d'avanguardes. Gairebé una hora d'exaltació vivificant. Només una sessió, cap programa de mà. Ningú no és profeta en la seva terra, sembla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada