divendres, 2 de març de 2012

Fet religiós

Era un curs de segon de ciències; els millors, encara que patissin  una certa tensió.
- Descartes s'esforçà a fer veure que si posava en dubte allò establert no era per negar-ho, sinó per trobar-hi unes bases mès sòlides, per això diem que el dubte és metòdic ... 
De sobte, la S. una noia de les primeres files es gira i crida, com si esclatés:
- Voleu parar amb el sorollet!? Es gira a mí i : - Perdona Jordi, tu no ho sents però és que estan fent anar una maquineta que fa un xiulet que la gent gran no pot sentir ...,
Intervé en J., conciliador (i consolador!): 
- Bueno, quiere decir la gente mayor de 25 o 26 años ...
Era en J., jueu practicant que als exàmens escrivia D--s en comptes de Dios. Per una feliç casualitat, a la mateixa classe també hi havia en P., Testimoni de Jehovà, poliinstrumentista, líder. És la persona que en tota la meva vida he sentit llegir millor en veu alta. Quan tractàvem del naixement del cristianisme, sense perdre el somrís ni la bonhomia, m'havia acusat de ser un "ateu catòlic" (la part greu no el meu ateisme sinó que hagués afirmat que la Trinitat formava part del dogma cristià).  Degut a què a les classes intervenien quan s'esqueia per exposar el seu punt de vista i eren respectats, també es va definir  en S., que provenia d'un col·legi religiós i es proclamava catòlic. 
Encara guardo la samarreta d'aquella promoció.

Ara per consultar qüestions religioses vaig a http://www.religionfacts.com/