Festa d'una escola de primària. Una diada bastida d'entusiasme, imaginació, participació, alegria, feina col·lectiva. Les actuacions de cada curs se succeeixen àgilment i en general són enginyoses i amb esclats de bellesa. La darrera està reservada als de sisè, que acaben l'escola. Flash-forwards i flash-backs fan adonar-se al públic, en un estat de tendra alegria, que hi ha quelcom que fa mal. Quan canten amb el seu mestre una versió de Qualsevol nit pot sortir el sol copsem que alguns ho fan tot plorant. I quan, a continuació, cada nen i nena de sisè es posa al davant del micro, allò ja és un devessall col·lectiu de llàgrimes. Lamenten que han de deixar l'escola, però sobre tot declaren, elles i ells, el seu amor al mestre que han tingut els dos darrers anys que, alt, canut i de posat seriós, els va abraçant un per un.
I és que en la relació educativa hi ha molt de seducció d'una banda, i d'enamorament de l'altra. Ja ho havia descrit Plató a El Convit en un fragment que Robin, un dels seus editors tradicionals, erròniament acusa de tenir poc contingut filosòfic, el "discurs" d'Alcibíades (llegiu-lo a les pàgines 44-48). Els convidats han estat fent intervencions sobre Eros -tota la reflexió filosòfica i literària posterior sobre l'amor parteix d'aquesta obra- quan irromp un personatge triomfador i tèrbol, Alcibiades, que pren la paraula per denunciar el mestre Sòcrates com un seductor que a l'hora de la veritat es nega a anar-se'n al llit. I és que -i aquesta és la tesi de Plató- Alcibiades no ha estat capaç d'entendre la seducció socràtica com un ensenyament ni de de transformar el seu enamorament en saber.
Això és el que està en joc en el món de l'educació. Aquells nens i nenes ploraven una pèrdua, i tanmateix havien après perquè el seu mestre havia estat un pederastés en el bon sentit, algú que ensenya tot seduint. Això és el que permet el pacte de respecte pel qual les famílies confien els seus fills i filles a uns altres adults en un lloc, l'escola, i una relació, la docent, diguem-ne segures.
Sorprenentment, sembla que crea més alarma l'estat dels bancs que les grolleres retallades que afecten d'una banda, aquesta delicada trama on viu alló que més ens importa, els fills, i de l'altra, la salut, base de tota vida.
I és que en la relació educativa hi ha molt de seducció d'una banda, i d'enamorament de l'altra. Ja ho havia descrit Plató a El Convit en un fragment que Robin, un dels seus editors tradicionals, erròniament acusa de tenir poc contingut filosòfic, el "discurs" d'Alcibíades (llegiu-lo a les pàgines 44-48). Els convidats han estat fent intervencions sobre Eros -tota la reflexió filosòfica i literària posterior sobre l'amor parteix d'aquesta obra- quan irromp un personatge triomfador i tèrbol, Alcibiades, que pren la paraula per denunciar el mestre Sòcrates com un seductor que a l'hora de la veritat es nega a anar-se'n al llit. I és que -i aquesta és la tesi de Plató- Alcibiades no ha estat capaç d'entendre la seducció socràtica com un ensenyament ni de de transformar el seu enamorament en saber.
Això és el que està en joc en el món de l'educació. Aquells nens i nenes ploraven una pèrdua, i tanmateix havien après perquè el seu mestre havia estat un pederastés en el bon sentit, algú que ensenya tot seduint. Això és el que permet el pacte de respecte pel qual les famílies confien els seus fills i filles a uns altres adults en un lloc, l'escola, i una relació, la docent, diguem-ne segures.
Sorprenentment, sembla que crea més alarma l'estat dels bancs que les grolleres retallades que afecten d'una banda, aquesta delicada trama on viu alló que més ens importa, els fills, i de l'altra, la salut, base de tota vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada