Al 1981, Robert Crumb publicà al número 3 de la revista Weirdo un diagrama titulat "Sense esperança". Hi repassava els diversos elements de la situació individual i social en el món d'aleshores, tot fent relacions enginyoses -i entenimentades- i concloïa, al peu, que havíem de prendre com a punt de partida que no hi havia esperança.
Fa pocs mesos, un tal William Banzai va presentar una versió d'aquell gràfic, actualitzada, especialment en la situació econòmica. No té la riquesa de l'original (la lluita de classes ha desaparegut!) però fa gràcia veure com reinterpreta l'original:
Quëstions per a la discussió:
- Fins a quin punt el que abans feia riure i ara va en serio?
- Es tracta del vell tema estoic de la resignació?
- Proposa el vell lema sartrià de l'acció desesperada?
- La gent se'l va creure, on és avui? Per què?
- Què passarà si ens ho creiem avui?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada