dilluns, 14 de maig de 2012

"Declaración de la filosofia española"

"Si desapareguessin les matèries de filosofia a secundària, quedarien a l'Estat tres facultats de filosofia". Aquesta reflexió, unida a la consciència de la crisi de les humanitats, les reaccions a l'informe de l'avaluació i la reclamació d'un ensenyament digne a secundària van portar a la conferencia de Degans de filosofia a organitzar a Madrid els passats 4 i 5 de maig unes Jornades sobre la situació de la filosofia al sistema educatiu espanyol.

Per si voleu copsar l'ambient de la reunió, segueixen uns apunts d'algunes coses que vam sentir -i dir- a la mesa del dissabte dedicada a secundària. Hi assistia gent -unes 100 persones- d'universitats de Madrid, Andalusia, UNED, Múrcia, del CSIC, de secundària de Madrid, València, Castella-Lleó, Galícia, Navarra, i algunes associacions):
  • La filosofía en secundaria debe tener autonomía para establecer programas (Cifu)
  • La filosofía se dice de muchas maneras, pero no todas sirven al mismo fin (metáfora de les vistes d’una ciutat)
  • El filòsof opera amb la idea   d’humanitat –Habermas- (la filosofía és emancipatòria)
  • Granada i Fesofi varen ser boicotejades per la universitat (Sanmartin UNED)
  • Problema del màster de secundària amb els màsters: D’investigació o no? Informe d’avaluació del màster al blog. Els estudiats universitaris viuen com un dilema el dedicar-se a secundària o no, cosa que s'hauria d'evitar …
  • A Galícia a secundària fins a quatre optatives quatre hores, la més demanada Filosofía del derecho, a Madrid només Psicologia, amb tres hores.
  • El fet que a molts països no existeixi la filo a secundària debilita l’argument de la seva imprescindibilitat com a formació en democràcia i garant del pensament crític. Però el que en molts casos no existeix és l'epígraf (vegeu l'obligatorietat del Critical thinking a Califòrnia)
  • Error estratègic d'haver unit "filosofia" i "ciutadania": ens col·loca al mig de la batalla política
  • Filosofia escola de democràcia es fals històricament, però a secundària serviria per formar majories il·lustrades.
  • Presència administrativa: Facultats especifiques (no y ciencias de la educación …)
  • Modificar les PAU: no agrada el comentari de tex. A Galicia davant les protestes dels d’història es van elaborar unes preguntes, però ara professors i alumnes volen tornar al text. (Vegeu el model de Madrid, Profesoresfilosofiamadrid, que malgrat apuntar a un model semblant al de Catalunya, manté una pregunta que puntua molt que propicia la resposta memorística)
  • Divulgar l’Olimpiada Filosòfica, que va començar a Castilla-León, es va proposar a València i va ser seguida per Alacant i Madrid. A Astúries també en reivindiquen l'antiguitat. dóna presència social i implica a alumnes, famílies, secundària i universitat.
  • Que el professorat universitari doni xerrades gratuïtes als centres de secundària.
  • Que desde la filosofia es faci diagnosi de problemes actuals
  • Fluïdificació de la funció docent (d’uni a secundària i viceversa)
  • Proclamar el “Dret a la Filosofia” (Derrida)
  • Arendt: No aprendre a pensar es convertir-se en carn de canó
  • No pensar no vol dir que no assumim creences, però aquestes s'assumeixen acríticament
  • Fer una xarxa social virtual per fluïdificar la relació entre grups i persones.
  • Que hi hagi departaments de filosofia als instituts.
  • Una proposta de la Universitat de Múrcia de grau de filo amb el darrer any dedicat a didàctica va ser tombada pel Ministeri.
  • Importància de la didàctica, necessitat d’institucionalitzar-ho explícitament, atès que hi ha dificultats i per això tesis i mentrestant experiència de secundària.
  • Manca de lligams virtuals de castellà a català
  • La lletra petita a secundària: optatives, competència amb professorat d’història, què passa amb CMC.
  • Sociedad Académica de filosofia: Hi ha una trobada al juny (a Granada?) titulada Teaching Philosophy

Acords: Redactar un manifest, crear tres comissions per preparar un congrés i establir una xarxa virtual. El manifest ha aparegut la setmana passada, amb el nom de Declaración de la Filosofia Española. Aviat es disposarà de la gravació en video de totes les Jornades.


Crec que és una dinàmica de la que no ens podem despenjar. Les universitats catalanes i de la resta de l'Estat funcionen conjuntament, i a secundària els mínims són estatals. També aniria bé per esbrinar, per exemple, com és que a Balears tenen tres hores a filosofia de primer, i per què aqui se'ns diu que són dos perquè tenim llengua pròpia. La nostra possible implicació  futura es veu embolicada pel fet que es proclami "Filosofia española",  tot barrejant de manera confusa l'idioma castellà amb l'estat espanyol: "importancia de la filosofia española en el mundo" i que reconegui "el meritorio trabajo realizado en las otras lenguas oficiales de nuestro país" al punt 8. 

Pensem-hi!