dilluns, 1 de juliol de 2013

Tesi paranoica?

En els arcs de control, l'alarma no pita perquè duguis alguna cosa poc adient. Ho fa perquè algun dels vigilants, sigui d'acord amb el teu aspecte o amb el seu albir, la pitja perquè soni. Com que et sembla que és una màquina qui ha detectat quelcom sospitós en tu, et deixes escorcollar amb una actitud més resignada: sense adonar-te, has entrat en el joc de demostrar que ets innocent.

Anem per aquest camí. La vigilància en la xarxa, els localitzadors dels mòbils, les dades informatitzades i les càmeres al carrer  produirà el mateix efecte. Ben aviat haurem de demostrar la nostra innocència davant qualsevol autoritat. Soledad Gallego-Diaz ens feia veure ahir que la notòriament blasmada comissió d'investigació d'activitats antiamericanes del senador MacCarthy,  tot i havent causat dolor i injustícia, fou de proporciones incomparables amb el que ara mateix s'està esdevenint (adès al centre de l'imperi, adès al nostre país tan petit -versió cara  aqui i versió creu aqui): 


"Pero en total, la Comisión del Senado que organizó esa caza de brujas citó a menos de 300 personas, hay registros de 500 interrogatorios secretos, y algunos expertos consideran que unas 16.000 personas en total fueron sometidas a vigilancia. Pero no hubo ninguna detención sin abogado defensor ni cargos que no fueran públicos, ni se denunció un caso de tortura ni se aprobaron decretos secretos que permitieran a los gobiernos quebrantar las leyes aplicadas a los demás ciudadanos. Y nunca, nunca, se llegó a considerar que era lícito tratar como sospechosos a todos los ciudadanos."