divendres, 12 de juliol de 2013

L'examen de selectivitat d'Història de la Filosofia

Filolist és un dels hits de la filosofia a secundària catalana en el món virtual, junt amb el CREAIF, la  Mostra de fotofilosofia, alguns dels blocs que van eclosionar set anys ençà, i els fb i twitters que apunten més recentment d'una manera més caòtica i confusa. Entre els múltiples valors de la llista és servir com a eina d'aprenentatge entre iguals. Un dels darrers debats interns sobre la PAU d'Història de la filosofia em va suggerir aquestes reflexions.

1. El model actual d'examen és plenament adient amb el que caracteritza el filosofar; és competencial, és a dir proposa que els alumnes apliquin habilitats de comprensió d'un text complex com és un text filosòfic, resumir, definir en context, comparar, expressar una opinió fonamentada, etc.. I requereix coneixements de filosofia general i de les diverses posicions que s'han esdevingut en la Història de la filosofia.

2. Molts alumnes, per por d'equivocar-se, confien més en els indicis (mots, autors, frases) que els permeten abocar el que han memoritzat, que en la seva capacitat d'entendre, interpretar, definir, etc. Es una mena de via de fugida que els permet assegurar-se l'aprovat i inclús, si són bons alumnes (endreçats, amb bona expressió i organització del text que produeixen, etc), una nota superior. Això també explica la decepció d'alguns alumnes que obtenen notes baixes quan havien sortit eufòrics de l'examen perquè ho "havien posat tot de Plató" o perquè "era un examen fàcil" (n'hi ha algun que ho sigui?) sense atendre les tasques que es demanaven.

3. Les competències s'adquireixen tot practicant. Si la principal activitat de l'alumne a la classe d'Història de la Filosofia durant el curs de segon (i potser a primer) ha estat escoltar, és una mica estrany esperar que facin altra cosa que intentar reproduir de la manera més fidel allò que han sentit i facin servir la insatisfactòria via de sortida mencionada.

4. Aleshores el que cal és treballar les habilitats: com es fa un resum que indiqui les idees principals, o que expliqui realment l'enunciat del text; distingir textos on s'argumenta i de quin tipus és l'argument, d'altres textos en què s'exposa una tesi, o on es distingeix i precisa un concepte, o s'hi exposa una  analogia ... També l'habilitat d'exposar una opinió filosòficament fonamentada etc, etc. 

5. Només am el treball de les habilitats podrem fer explícits i fer confluir més els criteris de correcció del que és una bona resposta. No  en un redactat mes o menys brillant, sinó incorporant-los a la professionalitat. Això és una bona estratègia per seguir unificant criteris.

6. Un examen més obert o amb criteris més generals seria més injust de cara arrodonir la nota per triar estudis universitaris (que sembla ser-ne la finalitat bàsica) perquè dependria més de la persona  correctora.

7. Si les discrepàncies entre les notes del centre i de l'examen es repeteixen, a banda de donar suport als alumnes per tal que reclamin, valdria la pena que el professorat revisés l'enfocament que dóna a la matèria. I també revisar el currículum ocult, és a dir les recomanacions que es fan els alumnes entre ells (llibres de text, apunts, pàgines web, les receptaris per al comentari de text provinents d'altres assignatures i per tant amb objectius diferents, ...). 

Si aquestes observacions tenen algun interès és perquè han estat suscitades per totes i cadascuna de les intervencions del debat. Totes l'han enriquit i ampliat.

2 comentaris:

XAVIER ALSINA ha dit...

Jordi,

en primer lloc em pregunto per què no hi ha un curs de formació per professorat de filo per treballar les competències bàsiques en filosofia. Per exemple l'argumentació és una capacitat que no tot professorat la treballa ni sap com treballar-la i fins i tot requereix una capacitat abstracte i lògica. En segon lloc quan parlem de comentar textos jo estic entenent que el que fem és interpretar un text per això un llegeix al Plató de Coplestón,de Crombie,de Hare, de Hadot, etc i trobem distintes interpretacions (significat/significant) d'un autor .. això vol dir que les consignes i pautes potser poden servir com a "indicadors genèrics" però aplicant el sentit comú en les correccions. En tercer lloc si que penso que és una prova del tot competencial en aquests temps però la pregunta que em faig es si altres matèries la treballen com nosaltres o de forma complementària ? Jo proposaria en primer lloc curs competencial entre professorat de filo per treballar aquestes competències , un debat sobre no els autors en història de la filosofia sinó quines interpretacions i quins accents volem destacar més enllà dels manuals i per finalitzar penso que cada vegada més l'alumnat demana llibres, apunts, per reproduir el que la tècnica i la societat sembla apuntar i potser cal pensar si la filosofia també ha de fer això o anar més enllà com tu dius ...potser ara és el moment d'un debat profund entre companyes i companys de filosofia ....

Jordi Beltran ha dit...

Infatigables, Xavier! D'acord en moltes idees que exposes. Tan sols dir que una part del comentari de text és necessàriament la comprensió bàsica i contextualitzada en el que podriem dir l'estàndard de l'autor o autora. Fer èmfasi en les diferents interpretacions quan no se n'ha assegurat la comprensió es el que fa és amagar una comprensió del text. Una altra cosa és el que diríem l'expansió del text, on aqui si que el fariem servir de pretext, però és una fase que cal distingir i també s'hi poden aplicar criteris comuns.