dilluns, 29 de juliol de 2013

La filosofia de Calvin and Hobbes

Per introduir a la filosofia, sovint contraposo aquesta tira a aquella de Mafalda on, després de preparar-li una tribuna d'orador amb un got d'aigua, s'asseu davant del seu pare i li pregunta ¿Qué es filosofia, papá? La de Quino suposa que l'explicació serà verbal, feixuga,  llarga i ha de provenir dels adults. La filosofia ja està feta i cal que  algú l'administri a l'ignorant.

En canvi, la de Watterson proporciona una definició ostensiva, clara, directa i que implica directament en el filosofar. Primer, una exhibició retòrica de preguntes que han esdevingut tòpiques, però el que és important és que, sobtadament, les preguntes han arrelat: s'ha fet de nit, et temps s'ha escolat i encara  es troben immòbils en la seva perplexitat. Així es genera el filosofar: no hi ha cap interès, no és un mitjà. Probablement serà el crit de la mare que els lliurarà del seu astorament i els tornarà a cargolar a la quotidianitat. 

Crec que expressa molt bé aquell famós fragment de la Metafísica I, 2, 982b d'Aristòtil:

"Pues los hombres comienzan y comenzaron siempre a filosofar movidos por la admiración; al principio, admirados ante los fenómenos sorprendentes más 15 comunes; luego, avanzando poco a poco y planteándose problemas mayores, como los cambios de la luna y los relativos al sol y a las estrellas, y la generación del universo. Pero el que se plantea un problema o se admira, reconoce su ignorancia. (Por eso también el que ama los mitos es en cierto modo filósofo; pues el mito se compone de elementos maravillosos). De suerte que, 20 si filosofaron para huir de la ignorancia, es claro que buscaban el saber en vista del conocimiento, y no por alguna utilidad. Y así lo atestigua lo ocurrido. Pues esta disciplina comenzó a buscarse cuando ya existían casi todas las cosas necesarias y las relativas al descanso y al ornato de la vida. Es, pues, evidente 25 que no la buscamos por ninguna utilidad, sino que, así como llamamos hombre libre al que es para sí mismo y no para otro, así consideramos a ésta como la única ciencia libre, pues ésta sola es para sí misma". (Traducció Valentín García Yebra)

Ens abelleix dedicar una sèrie de posts estiuencs, que inaugurem avui, a aquests dos personatges que duen els noms dels dos filòsofs que segurament han patit menys sentit de l'humor, el Calví de la predestinació i el puritanisme i el Hobbes fill de la por, que donen nom al nen hiperactiu i al seu tigre de peluix.