Segons el corresponsal de El País a Beijing, prop de 8000 persones han expressat la seva voluntat de ser "plastinitzats" com els cadàvers que s'exhibeixen en una exposició recentment inaugurada a Barcelona. Tota una evolució del culte als morts! L'afegirem a les descrites a la divertida (creieu-me) Bailando sobre la tumba, de l'antropòleg Nigel Bartley. Cadascú pot disposar del seu cos com vulgui mentre no perjudiqui ningú (són 21000 €, evidentment més que un ull de la cara). També es recull l'opinió de Mosterin que afegeix que el tracte que s'ha donat als morts està basat en la seva major part en supersticions i idees falses.
Tanmateix, quan periòdicament acompanyo la dinàmica dama, que és profundament atea i materialista, a distribuir flors per tres nínxols ben farcits, penso que no és contradictori tenir idees adequades sobre què és una persona morta i ritualitzar d'alguna manera el seu record. Per què no pensar que les restes d'enterraments paleotítics en comptes de ser mostres d'una religiositat primitiva eren simplement les respostes a què fem per doldren's per l'abandonament en què ens deixa qui mor? I perquè no pensar que escandalitzant-nos amb l'exposició l'únic que fem és fer-ne propaganda?
5 comentaris:
És molt difícil, gairebé impossible, entendre els articles d'aquesta pàgina, i més aquest últim.
M'agradari poder opinar sobre el que diu, però em sóc innepte per fer-ho.
Perdoneu la meva dislèxia alhora de escriure.
Corregeixo: "M'agradaria" i sobra el "em".
Disculpeu.
viggs4all: moltes gràcies per fer un comentari que m'ajudarà a ser més clar. El post barreja tres idees: 1. El culte als morts es pot fer independentment de la religió. 2. Fa broma amb les formes de culte als morts amb la idea de "plastificar-nos"; quina forma de culte ens estimariem més? 3. Diu que no hem de fer propaganda d'una exposició que juga amb el morbo encara que sigui criticant-la. Fins un altre comentari.
Moltes mercès, m'has cunfirmat les idees que tenia del post!
Publica un comentari a l'entrada