Llegeixo a El Viejo Topo un article de Lluís Roca Jusmet titulat "Nietzsche i la política". És una 
anàlisi clara i succinta de la posició política de Nietzsche i de pensadors posteriors que l'han reclamat. Des de l'eix dreta-esquerra, i front certes interpretacions relativistes, situa el nostre filòsof en la dreta, pel seu aristocratisme i antidemocratisme. Tanmateix, per a l'esquerra, Nietzsche tindria interés llegit des de l'eix nihilisme-transvaloració. En aquest sentit elogia Roca el llibre de Pere Saborit La política de la alegria o los valores de la izquierda, Pretextos: 2002.
anàlisi clara i succinta de la posició política de Nietzsche i de pensadors posteriors que l'han reclamat. Des de l'eix dreta-esquerra, i front certes interpretacions relativistes, situa el nostre filòsof en la dreta, pel seu aristocratisme i antidemocratisme. Tanmateix, per a l'esquerra, Nietzsche tindria interés llegit des de l'eix nihilisme-transvaloració. En aquest sentit elogia Roca el llibre de Pere Saborit La política de la alegria o los valores de la izquierda, Pretextos: 2002. Tant Roca com Saborit són professors de filosofia a secundària.
5 comentaris:
Yo me pregunto hasta que punto es legítima esta pregunta y no traiciona el pensamiento del autor. Digo, porque en ocasiones intentar categorizar algunas cosas no ayuda a esclarecer sino al contrario. Más en el caso de Nietzsche, autor que difícilmente se deja atrapar!
Senyor Mindinsky: Crec que situar políticamen els autors pot ser un ejercici de clarificació. De tota manera, al post m'apuntava al que proposava l'articlecomentat, que era precisament no quedar-se en la posició política
Déu meu, ¡quanta solemnitat! Tampoc feia falta defendre's a títol personal, senyor Jordi Beltran. No es preocupi que no embrutaré mai més el seu blog.
Mindisnki: Sabeu que sempre sou benvingut al meu bloc. Si he donat la impressió d'estirament és segurament per manca de pràctica i desconeixement de la netiqueta. Reitero les meves escuses i espero el vostre retorn. Moltes gràcies pels vostres comentaris.
Disculpa'm a mi; crec que he estat més susceptible del necessari; deu ser de tant rellegir "la náusea"...
Publica un comentari a l'entrada