Moments escollits

A la Vida del Espíritu, Hannah Arendt situa la facultat del pensament en el present. La voluntat s'orientaria cap el futur i el judici cap el passat. El pensament és una interrupció de l'activitat: atura't i pensa. El jo que pensa, que tampoc no es troba en cap lloc, s'inserta en la bretxa entre el passat i el futur, en l'instant. Mostra els exemples d'experiències com la nàusea sartreana, l'etern retorn de Nietzsche o les ocasions en què Sòcrates es quedava immòbil, capficat. Avui ho hem experimentat a classe -modestament, com és habitual.

C. fa la seva exposició sobre el fragment que li correspon de l'Abstract de Hume. Com els companys anteriors, s'ho ha preparat. Explica sense entendre-ho del tot, però sense trair el text, que la certesa d'un efecte futur és una creença que s'afegeix a la concepció d'aquest efecte, i que això explica la seguretat que tenim sobre el futur i no la relació de connexió necessària, que no està justificada per l'experiència. Assenyala encertadamet el nucli del fragment gràcies a la marca textual "les resumiré breument". I el llegeix: "No podem provar cap qüestió de fet si no és a partir de la seva causa o del seu efecte; no podem dir que una cosa és causa d'una altra si no és per l'experiència; no podem adduir cap raó per estendre al futur la nostra experiència del passat" ... En aquest moment li pregunto què vol dir aquesta darrera frase. Se la mira. Passa el temps. Ningú no diu res. Un minut. Finalment respon: "no ho sé". No ho pronuncia com un abandonament, un llençar la tovallola en la lluita contra el text i contra els companys espectants i contra el professor que jutja, sinó com la constatació sincera d'una perplexitat. El més curiós ha estat aquest respecte dels companys, no fer cap comentari, cap broma ... un minut de silenci per pensar, per deixar-la gronxar-se en l'instant.

Després hem parlat del pollastre inductivista i dels suïssos de la granja Viader.