dijous, 14 d’octubre del 2010

De peus a terra

- Plató bla; les Idees bla; realitat incorpórea bla ... fins que T, amb expressió alarmada, alça la mà:
- Jordi, com pot ser que hi hagi algú que afirmi que allò que podem veure, tocar, olorar no és real?
- Molt bona pregunta però fixa't que en fer-la suposes que la realitat és allò que podem veure, olorar, tocar.
- És veritat!
- I Plató sembla ser que pensava que una de les característiques del real era la permanència i la immutabilitat. Allò que podem veure, tocar, olorar és fugaç i canviant. Estàs més tranquil?
- Ssssi ... no ... no ho sé.