dissabte, 23 d’octubre de 2010

Memòria

He vist Pa negre. És una producció catalana molt digna en la que destaca una excel·lent direcció d'actors, especialment la dels més joves. Els diàlegs haguéssin pogut millorar, perquè la seva artificiositat, sobre tot en el cas dels adults delata el seu origen literari. Pal per al guionista ... que és el mateix director.
En sortir dels entranyables Verdi m'ha sorprés sentir un cop més l'argument que no és moment de treure el tema de les venjances i la repressió en la immediata posguerra, que millor "deixar els morts en pau". Un argument dels vencedors, no d'aquells que van haver d'aguantar anys, tota una vida per explicar en públic que el seu pare, la seva tia, el seu germà, geia assassinat i enterrat al costat de la carretera. Per això cal un suport seriós a tot el que es faci per aprofundir-la i ampliar-la, com aquest projecte d'investigació de CSIC. I no pas per ressentiment, sinó per sanitat moral i política.