Institut normal. L’encarregada de l’aula d’acollida proposa que als jocs florals de sant Jordi s’instauri un premi especial per a nouvinguts. Els departaments de llengües es reuneixen i li comuniquen que han decidit no instaurar un premi, però que triaran el millor i l'exposaran amb els premiats de veritat. La professora fa participar tot el seu alumnat divers: convèncer, il·lusionar, escriure, traduir, ensobrar, lliurar. Dies després li comuniquen el veredicte: “El que t’he de dir no és agradable: n’havíem triat un com el millor, però en obrir el sobre hem vist que era d’X, i com que pensem que no s’ho mereix perquè no s’esforça a les classes normals, no li hem donat".
Perjudicat: l'alumne, la professora que s’ha esforçat? Beneficiat: la cultura, el principi d’autoritat?
Mentrestant ...
2 comentaris:
Pensava que els professors servien per encoratjar els alumnes en allò que fan bé
Pensava que les Aules d'Acollida servien per integrar i que els professors del centre ho sabien
Veig que estava equivocada
De vegades em fa vergonya pertànyer a aquest col·lectiu "de vuelo gallináceao"
Una abraçada solidària a la tutora de l'Aula d'Acoollida!
Pues así estamos, Matilde.
Publica un comentari a l'entrada