dijous, 9 de maig de 2013

Dàmaris Cudworth Masham i John Locke

La introducció de Locke en els autors de PAU ens dóna dos motius per presentar Dámaris Cudworth Masham: d'una banda  conèixer una de les primeres dones angleses en veure publicada la seva obra filosòfica, sense comptar una important biografia de Locke, i de l'alta reivindicar-la com a filòsofa protofeminista.
I

Dàmaris Cudworth (1658-1708 -veieu aquesta cronologia) va ser filla del filòsof platònic de Cambridge Ralph Cudworth. Malgrat haver estat privada d'una educació com la dels seus germans, disposà de la biblioteca familiar, una de les millors de la seva època. Als 24 anys tingué una relació amb Locke, que esdevindria una amistat filosòfica i personal durant tota la vida. Esdevinguda Lady Masham pel seu matrimoni amb un aristòcrata vidu pare de vuit fills, acollí en la seva residència Locke  i el féu tutor del fill del matrimoni.

Tingué correspondència amb d'altres filòsofs de l'època com Shaftesbbury o Leibniz, qui aprecià el seu Discurs sobre l'amor de Déu. Participà en debats contemporanis: contra l'educació diferenciada de les dones, sobre la relació entre raó i fe, contra el determinisme, contra la superstició i el deisme i el voluntarisme moral i teològic, en favor del fonament racional de la moral i en favor del lliure albir i la llibertat d'acció.

Obra:
1695 Letters concerning the love of God (publicat anònimament) London
1696 A Discourse Concerning the Love of God, London
1705 Occasional Thought in Reference to a Vertuous or Christian Life, London

Per ampliar:
- Article concís a la Standforfd Encyclopedia of Philosophy
- El  llibre de Karen WARREN amb 15 duets filosòfics, que posa en relació figures filosòfiques masculines i femenines des de Diòtima-Plató fins Wittgenstein-Anscombe passant per Kant-van Schurman i que inclou antologies de cada parella: An Unconventional History of Western Philosophy: Conversations Between Men and Women Philosophers. El capítol 7 (pàgina 223) es dedica a Masham i Locke.
- També el capítol que Lois FRANKEL li dedica dins Hipathia's daugthers, pàgines 128-138.


II


Homo homini lupus. En l'explicació de les teories clàssiques del contracte social, aquesta frase serveix per resumir la concepció hobbesiana de la naturalesa humana; l'home es comporta amb els altres homes com un llop (amb perdó dels llops). Des de l'orelles ens sembla oportú reivindicar que és una frase manllevada  de l'Asinaria de Plaute, paràgraf 495.

Gràcies a l'aplicació de la sospita sobre el llenguatge que ens ha ensenyat el feminisme havíem descobert que el que es presentava com la naturalesa humana en realitat era una generalització referent als seus individus de sexe masculí, és a dir, aquest homo no és l'ésser humà, un ἀνθροπος, sinó un home, ἀνηρ. La guerra destructiva de tots contra tots no podia incloure la majoria de dones, més aviat entestades a seguir infantant i cuidant fills, tant en estat natural com en estat social.

En la seva crítica a Filmer, que pretenia justificar el poder polític en el poder natural del pare, Locke subratlla que la pàtria potestat és cosa de dos, del pare i de la mare. Ara bé, no en treu conseqüències polítiques. Menys podrem esperar que ho faci Rousseau, atès que en un pas enrere (o, si voleu, endavant en la misogínia que s'escampa el XVIII i XIX a partir de la proclamació moderna de la igualtat en dignitat, raó i consciència de tots els éssers humans), exclou les dones de l'esfera pública fent-les naturalment "més sedentàries i recloses en les seves cabanes".

En canvi, Masham situa les dones en l'esfera política, com sosté Regan Penaluna a Philosophy Now "El poder de la maternitat". Penaluna considera aquesta filòsofa del XVII una de les primeres teòriques feministes atès que, més enllà del poder igual en l'educació dels fills i les filles proposat per Locke al Segon Tractat, novedosament afirma la superioritat del poder de les mares. Aquest poder és imprescindible en èpoques d'inestabilitat i turbulència política i produeix beneficis polítics i socials.

Escriu Penaluna que Masham, a Occasional Thought:
 "Sosté que la influència de les mares s'estén fora de l'esfera domèstica, i  que hi ha un fort vincle entre el treball de la mare i de l'estabilitat de la societat. (...) Assenyala que moltes dones, sobretot de la classe alta, han menystingut la importància del seu paper en l'educació dels seus fills. Però tal descuit pot costar a la nació la seva cohesió política. El caràcter d'una persona es forma en els primers anys de vida, segons ella, de manera que l'efecte que les mares tenen en la ment dels seus fills és fonamental, ja que tenen una "influència forta i moltes vegades inalterable en les seves futures inclinacions i passions". Els fills esdevindran ciutadans i el seu caràcter determinarà si respecten la llei moral i civil, que al seu torn determinarà el destí de la societat. Si tenim en compte que Masham estava escrivint en un país que poc abans havia estat devastat per una guerra civil i una revolució, el seu èmfasi en la centralitat de la maternitat per a l'estabilitat política sembla completament rellevant. Ella ens diu que la capacitat de la mare per a la criança és un component necessari en la construcció i el manteniment de la societat política, i per això en fer filosofia política és indispensable comprendre el paper de les mares."

Sobre Locke i el contractualisme, també és imprescindible tenir en compte l'obra de Carole PATEMAN El contracte sexual, que és segons el qualifica en el pròleg "una dimensió reprimida del contrate social". No confondre amb el recent plom de seudonovela que ha fet socialment acceptable el porno submís esquifit.