dimecres, 8 de maig de 2013

Psicoanàlisi d'"Esperança de vida"

Volia dir que, a certa edat, quan et quedes definitivament orfe, sents com si t'haguessin empentat i t'haguessin posat en el límit del precipici.
Volia dir que, malgrat l'edat, t'amara la soledat quan et manca qui et va ensenyar a parlar, a jutjar estèticament i ètica, a cuinar, a ballar.