dimecres, 22 de maig de 2013

Concurs d'aforismes dels Instituts de Sant Cugat 2013

L'aforisme és un dels modes de l'escriptura filosòfica. Per això -a més de per certes fidelitats sentimentals- des de fa uns anys organitzem el concurs d'aforismes dels instituts de Sant Cugat. És una competició individual, no per centres educatius, i part dels guanyadors són triats pel conjunt de l'alumnat dels instituts, amb la qual cosa no només impulsem la producció, sinó també la lectura filosòfica.
Com feia Flaubert amb les seves novel·les, volem també comprovar com sonen, i per això els recitem en aquesta performance:
Agrair un cop més el suport dels cinc instituts, de la Biblioteca del Mil·lenari, de l'Ajuntament de Sant Cugat ... i dels sospitosos habituals que, malgrat la jubilació uns, i l'escreix de feina  altres, seguim vinculats a la iniciativa.

Per cert, cerquem editor, perquè creiem que val la pena donar a conèixer les més de cent espurnes de pensament que hem anat aplegant aquests dotze anys. Heus aquí la collita dels inventats de 2013, amb els noms dels autors i autores:

Premiats:

Lloro por aquellos que anteponen un bolsillo lleno a un acogedor cielo rojizo
Víctor Celdrán Martínez
Buscant el meu camí, resulta que em vaig perdre
Alba Miralles
La vida es como una caja de galletas de una abuela: esperas encontrar lo que buscas, pero todo son decepciones
Òscar Bautista
Necessitem l'art per viure i la tecnologia per sobreviure.
Albert Acedo Casellas
Muchos caminos a seguir con sólo dos pies
Yaiza Hernaiz
Avitcepsrep artla anu’d sed nóm le rarim ed atcart se sémon, tnivos.
Clara Amat

Accèssits:
Todos somos como un libro, pese a que algunos tengan páginas arrancadas
Ana Duch Soriano
Segurament només viurem una vegada, però si l’aprofitem, pot ser que ja n’hi hagi ben bé prou
Víctor Fortea
Y el niño dijo: de grande quiero dormir sin despertar. Pero no se dio cuenta que ya era de noche
Facundo Ferreyra
Mejor tarde que nunca, pero nunca tarde es mejor
Lara Valls
La vida és com un llenç. Som lliures de pintar-hi el que volguem, però sense sobrepassar els límits.
Iván Gómez