dissabte, 27 d’octubre de 2007

Hannah Arendt

Llegeixo al Café de Ocata sobre neoconservadurisme americà. Resulta que segons Luri un dels seus representants reivindica Hannah Arendt com una de les seves referències. Crec que aquests comparses de la política internacional de Bush no arriben a embrutar el nom d'aquesta filòsofa ferotgement independent que ens ha fet desconfiar de la distància entre pensament i acció. De tota manera això ens adverteix de la necessitat de conèixer-la més. Fina Birulés per fi ha publicat material sobre la filòsofa que ha estat elaborant i que ens mostrava parcialment ara a l'Ateneu, adès a la Societat Catalana de Filosofia o altres fòrums: Una Herencia sin testamento: Hanna Arendt. El títol repeteix un vers de René Char.



Hannah Arendt im Gespraech mit Gaus
Uploaded by good-night-white-pride
En alemany, un programa de televisió sobre la seva vida i obra, incloent una entrevista

2 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Feroçment independent... d'acord, però no hem de caure en la beateria. La filosofia no es fa des del reclinatori. Pel qui vulgui refer la radiografia de les seves relacions, és del tot evident que Arendt (i n'hi ha prou en llegir la seva correspondència amb Mary McCarthy)tenia amistats molts estretes amb col·laboradors de la CIA lligats al Congress for Cultural Freedom. La qual cosa podrà interpretar-se de diverses maneres, però em sembla que, al cap a la fi, Arendt estava molt més propera a la manera americana de veure el món que de la europea i, sense cap dubte, que de la francesa.

Jordi Beltran ha dit...

Senyor Luri: d'acord, a la vista del que diu la meva frase pot semblar una mica exagerada. Jo pensava en la seva posició respecte el judici d'Eichman, en els seus estudis sobre la revolució sobre tot en el seu projecte inconclús de construcció de la facultat de jutjar. Quan es farà una edició crítica de The life of the mind?