diumenge, 21 d’octubre de 2007

Llegir, escriure, nedar

per a A.
A les Lleis, 689 d4, Plató recorda el proverbi atenès que sanciona que una persona no es pot considerar educada "si no sap ni llegir, ni escriure, ni nedar", i proposa el seu ensenyament als futurs habitants de Magnèsia.
Podriem explicar aquesta sorprenent inclusió de la natació amb arguments prudencials. La importància de la navegació en moltes polis faria necessari l'aprendre a nedar com a mesura de seguretat davant dels naufragis. Però crec que Plató no la proposa per aquests motius. Deixant de banda el fet que els naufragis acostumen a passar a una distància que fa molt difícil arribar a la costa -els manuals de nàutica ens avisen que sempre es subestima la distància- i que de fet els mariners generalment no saben nedar, cal remarcar que el fundador de l'Acadèmia considera que saber nedar és una competència, com es diu ara, de cultura general.
Aquest valor educatiu del nedar crec que li vé del fet que trenca un límit humà. Se'm dirà que això passa en tots els esports, però el límit que trenca la natació no és quantitatiu, sinó qualitatiu: la nostra naturalesa terrestre. L'enveja pels peixos ens fa dir "se sent com un peix a l'aigua" quan volem exemplificar la màxima adaptació a una situació extranya. Sense cap instrument més que el propi cos, saber nedar ens permet endinsar-nos en l'aigua, aquest medi estrany i letal per nosaltres. La superació de límit aeri té un caire diferent, perquè cal fer-la ajudats amb instruments.
I encara hi ha una cosa que fa del nedar un esport especial: llençar-se a l'aigua i restar submergit és una experiència familiar, tan familiar que per uns moments ens trasllada a la callada i tranquil·a etapa anterior al naixement. Només per uns moments: embadalir-nos dintre l'aigua pot fer que el que ens va portar a la vida ens la llevi.

stockxchang