dissabte, 5 de gener del 2008

In memoriam Ramon M

"No pot ser! però si l'altre dia...". Incredulitat. Pavor. Pena. Pena. Causes. Com pot haver estar possible? Era inevitable? Hi havia quelcom que l'estirava? Hi havia un camí que hi conduïa? No poder rebelar-se davant la inexorabilitat de la natura. Què hi podria haver fer i no he fet? Culpa, culpa. Buit. Misteri. Company, bon company, què ens ensenyes ara? Pregunta.

L'únic consol, els vius.

2 comentaris:

Anna Castellví ha dit...

Un petit homenatge a una persona que va ser un molt bon company i profe. T'ho agraeixo, Jordi.

Jordi Beltran ha dit...

De res. Els vius ...