Sembla que tots i totes comencem a barallar-nos amb el Fedó, el fúnebre diàleg dit sobre la immortalitat de l'ànima. N'he fet un esquema i una guia de fragments importants: fer peu en els textos. Què ens pot interessar avui d'aquest diàleg? No pas les "proves" de la immortalitat, tan inconcloents que el mateix Sòcrates es veu obligat a contar-se i a contar-nos un mite consolador d'un més enllà on es fa justícia a les ànimes.
Per què no llegir-lo com una lloa de Plató a Sòcrates que no només no necessita ser confortat per ningú sinó que és capaç de confortar els seus amics i deixebles convencent-los que morir no és morir? Perquè no recollir quantes vegades fan broma i es fan somriure i riure, mantenint en la difícil circumstància un diàleg amistós que no defuig el desafiament intel.lectual, com palesa el "semblava que Sòcrates s'alegrava de les objeccions de Cebes". Per què no llegir-hi i treballar les bones explicacions de la distinció sensible/ intel.ligible, els debats on es constata que posseïm coneixement no empíric? Per què no preguntar-nos si els principis parell-dualitat-alteritat/senar-unitat-identitat serveixen efectivament per a la "segona navegació"? Per què no fer-lo dialogar amb tota la filosofia presocràtica? Per què no afegir a la nostra col·lecció d'al·legories platòniques la dels habitants del fons del mar, que veuen el sol esmorteït?
Al capdavall, en el Banquet i el Fedre Plató ha establert que el motor del coneixement és Eros, una epithumia -un desig- que representa "la part immortal en la nostra naturalesa mortal". O sigui, que molt racionalisme, molt idealisme, molt innatisme, però res d'immortalitat de l'anima, només mites consoladors.
Si no, a què venia que aquella alumna de la segona fila s'eixugués una llàgrima quan vam acabar de llegir en veu alta les cinc darreres planes del diàleg?
4 comentaris:
Aquí, aquí! aquesta és la lectura que n'esperen els nostres alumnes. En línia.
Sembla com si en els quatre diàlegs de maduresaens parlés de l'ànima: Fedó l'ànima i les idees; república l'anima i la polis; banquet, l'ànima i l'eros; fedrel'ànima i la poesia.
He entrat per primera vegada al teu bloc i m'he descarregat l'esquema del Fedó (crec que em serà d'utilitat) i, pel mateix preu, m'has fet pensar una estona! Em sembla excessiu i inadmissible!! Estic tan indignat que ara mateix posaré un enllaç directe al meu miserable bloc de filosofia(blocs.xtec.cat/zadig), per si algun dels meus odiats alumnes tenen la desgràcia d'anar a parar al teu perillós bloc.
Gràcies, jesús, una abraçada ... indignada.
Publica un comentari a l'entrada