Els dies de cada dia, al matí: jubilats proletaris o menestrals. Algú de baixa o en recuperació. Converses sobre política i algun comentari de futbol. Bromes sobre la fatiga i el deure acomplert. De tant en tant, silencis només interromputs pels que cantussegen o xiulen baixet. Algú que en veu alta despotrica de la situació económica (- Y decían que Franco era malo! -) provoca mirades de complicitat.
El cap de setmana irromp la diversitat. Pares que criden els seus fills i filles petits en italià o alemany quan corren entre els cossos nus. Llatí que baixa de la piscina sorprenentment tocat amb gorra escairada d'un immaculat blau cel a joc amb les calces de bany. Grup que es canvia pudorosament tapats amb tovalloles: parlen urdu entre ells i anglès pel mòbil. Oriental discret (xinès o japonès?) que de sobte i sense dissimular deixa sentir un sorollós rot: Xinès!
Fora, al quiosc, les identitats se simplifiquen ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada