divendres, 28 de desembre de 2012

Sentir-se bona persona no és ser bona persona

Sembla ser que ajudar genera endorfines. Per això ens sentim bé quan hem ajudat algú. Però de vegades aquest estat d'ànim apareix només per la sensació d'haver ajudat algú, sense haver-ho fet efectivament. La promoció de l'actitud caritativa que patim cada Nadal enforteix aquest enfocament. Si hi afegim  les grans superfícies fent-se publicitat amb les aportacions al Banc dels aliments, l'Administració  recollint diners per investigar sobre el càncer a la televisió pública mentre retalla medecines al malalts reals. Acabeu-ho d'adobar amb la urgència de tenir alguna donació per desgravar-se els ingressos de l'any fiscal, i amb l'anorreament dels pressupostos d'ajut al desenvolupament i obtindreu el panorama de l'ajuda nadalenca.
Un enfocament ètic més atent a les conseqüències de les accions que a les accions mateixes ens faria ser més crítics i efectius en les nostres aportacions. Moltes ONG per al desenvolupament i humanitàries són ben conscients que només atenen les conseqüències, sense entrar en les causes. No arriben ni a bombers que apaguen el foc, sinó a infermers que atenen alguns dels cremats. Per això són especialment curoses en els seus canals d'ajut i no es tallen si han de denunciar alguna situació. També eviten els estereotips: pell fosca pobret desgraciat trist  necessita ajuda de blanc caritatiu ric.
Hi ha molt més material al web de "Radi-Aid", on es desvetlla la ironia del vídeo. I materials interessants (en anglès). 
MSF és una de les ONG humanitàries amb plantejaments modèlics:

Què passa amb la gent pobra a casa nostra? Doncs el mateix, i aquí a més tenim les eines de la ciutadania, el vot, la participació, la lluita, l'opinió. No tinc clar si els pactes que han donat a llum el nou govern van en aquesta direcció, i hi ha gent que pensa que no, malgrat les proclames.
Però no oblidem el sud:
font


5 comentaris:

Dolors ha dit...

I és que el sentiment no és prova d'absolutament res... Que el proper any sigui millor per a tots els que estimem la filosofia i la volem compartir amb els joves i amb tothom! Millor 2013, Jordi!

Jordi Beltran ha dit...

Gràcies, Dolors, que el 13 segueixis tan incansablement activa! Sobre si els sentiments son prova d'alguna cosa, hauríem de discutir-ho ...

Dolors ha dit...

Més enllà d'un mateix, diria que no poden provar res... Salut i força per al 2013, Jordi!

XAVIER ALSINA ha dit...

Jordi m'agrada molt el que dius en el teu post efectivament em sembla que avui hi ha una llunyania i jo diria un comunisme de les emocions que ens està portant a oblidar-nos de nosaltres mateixos.

Jordi Beltran ha dit...

Xavier: "comunisme de les emocions" ... Exaltació del sentimentalisme? Però en aquestes èpoques és una temptació: bon any 2013!!