dissabte, 29 de setembre de 2007

Definició ostensiva

Què vol dir X ( sigui X antropocentrisme, dualisme, càrrega de la prova ...)? Per respondre a una petició de definició, l'obligada consulta als diccionaris és en molts casos insatisfactòria. Per això quan algú ens pregunta i volem ser rigorosos responem amb una definició més o menys complexa (que combina l'etimològica, l'essencial, l'enumerativa ...) i ho il·lustrem amb exemples més o menys adients. Però crec que de vegades això no és ni rigorós ni aclaridor. D'una banda per què resulta que hi ha entitats(diguem-ne) que no es poden definir amb paraules (per exemple: color verd, plaer), i que només admeten una definició ostensiva, és a dir que mostra, senyala, ensenya el definiendum (colors verts, percepcions plaents). D'altra banda, la voluntat de ser rigorosos ens pot portar a una explicació tan enrevessada que acabi simplement palesant que qui explica és molt savi, i que qui escolta és poc intel·ligent.
Crec que aquest problemes són aplicables a filosofia. La introducció que es fa a les classes sovint és poc aclaridora i és difícil que d'una manera introductòria, sigui rigorosa. Per això fa temps que em salto el tema. Ara bé, aprofito ocasions per senyalar-la i subratllar-ho. Heus-ne aci dues:

Visita a l'exposició Fronteres. He donat la instrucció de respondre les preguntes que vaig postejar. Se m'acosta un alumne:
- Jordi, les preguntes no tenen respostes aquí a l'exposició.
És veritat, no explica què és una frontera, ni si n´hi ha dins nostre, ni res. Les respostes les has de buscar.

Una altra, dels comentaris escrits sobre la tesi de Pale blue dot:
"Estic d'acord amb aquesta idea, però em convida a pensar massa i no hi ha cap problema fins que t'adones que no tens respostes, només preguntes".
Està expressant que li fa mandra fer l'exercici? O comenca a descobrir que podem -i és interessant- preguntar-nos per les certeses quotidianes? I que això pot esdevenir un mètode i una actitud? L'únic que cal afegir: la bona filosofia té a veure amb aquest mètode i aquesta actitud, especialment en un context de pràctica de l'amistat.
Hi ha una millor introducció a la filosofia que mostrar-la?

3 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Tres coses: Plas, plas, plas!

anna ha dit...

Tens raó, Jordi,hi ha conceptes difícils de definir i que poden tenir diversos sentits segons com s'apliquin. Precisament per això quan començo les classes de filosofia els dono als alumnes diverses definicions de filosofia per a que s'adonin del problema de definir alguns conceptes de manera unívoca. Tot i això, a vegades és útil delimitar el sentit d'algun concepte per a no caure en paranys i malentesos.

Jordi Beltran ha dit...

Gregorio: s'agraeixen les carícies al thymós!
Anna: Em fa l'efecte que seguim una vella discussió. El que intento dir és: hi ha coses que no es poden definir més que amb exemples (ie. plaer). I que l'exemple també pot ser el millor per introduir concepte. M'estimo més que tinguin un exemple bo de filosofia, que els permetrà segurament més endavant decidir quina de les definicions s'hi acosta més. Si no, el missatge pot ser que cadascú diu la seva i a mi (alumnes) això no m'afecta.