Geometria i dret cosmopolita

El vell Kant proclamava el dret de visita pacífica, el de comerç i el de propietat individual del tros de la Terra on viu cada humà. Aquest drets configuraven el que anomenava “dret cosmopolita” i els argumentava, atesa la igualtat de tots els humans, amb la necessitat de distribuir-se equitativament per la superfície limitada de l’esfera terrestre. En aquella època això podia proporcionar cobertura ideològica a la colonització de les zones “desertes”. Hi ha qui reverteix aquesta cobertura proclamant els “deures d’hospitalitat” que tenim vers els estrangers (Vicent Martínez Guzman).

“La idea racional d’una unió universal, pacífica, si no amistosa, de totes les nacions de la terra que s’interelacionen activament és un principi jurídic, diferent dels principis filantròpics o ètics. La natura les ha tancat totes juntes en un límit definit, en virtut de la forma esfèrica del lloc on resideixen, el globus terraqüi, i la possessió del sol on visqui un habitant de la terra només es pot contemplar com la possessió d’una part d’un tot limitat i, en conseqüència, una part a la que cada persona hi té dret original (...) sense que hi hagi ningú que hi tingui més dret que un altre.”

Immanuel Kant: “Natura i condicions del dret cosmopolita” a Principis de metafísica del dret (1797) segona part, III, 62