La reducció d'hores de filosofia hauria aixecat encara més rebuig si hagués afectat a la Història de la Filosofia de segon. Aquesta assignatura és la nineta dels ull del professorat. Tant és així, que en els seminaris poc avinguts era una font de discussió qui donava la Història, i fins i tot en algun centre modifiquen el programa de primer i la divideixen entre primer i segon. Aquesta consideració positiva té una explicació en la base mateixa de la disciplina que professem: la filosofia viu en els textos dels autors. Els textos admirables dels filòsofos i filòsofes són llocs on necessàriament hem de fer peu, i la seva lectura és essencial per vivificar interpretacions estandarditzades. Però aquesta devoció vers la història té unes derives que em semblen rebutjables, tan des del punt de vista del rigor historiogràfic com de la pedagogìa.
- L'exposició de cada autor sovint amaga aspectes del problema o problemes que es plantegen i de la resposta que hi dónen. Per això la sensació que molts cops tenen els alumnes que uns diuen una cosa, els altres la contrària, no hi ha manera de saber qui té la raó. Quan ja eren kantians resulta que qui ara tenia raó era Niezsche.
- El tractament històric pretén transformar la reflexió filosòfica en un relat. Això mixtifica i amaga l'estil cognitiu de la filosofia, que seria més problematització, hipòtesis, deducció de consequències, detecció d'incoherències, etc. El relat, en canvi, segueix l'estructura passat-present-futur. No ens extranyi que els alumnes al final acabin escribint: "Llavors va fer una crítica de la causalitat".
- L'exposició detallada de la història del pensament és imprescindible com a formació universitària, però al batxillerat és innecessària a més d'impossible.
- Si estem d'acord en què cal distribuir les hores de les assignatures entre diverses matèries, amb el temps raonable assignat a la història de la filosofia no podem fer una història que tingui un cert rigor. Quan els pobres dels nostres alumnes intel.ligents intenten concatenar els autors que els expliquem cauen en errors bàsics, com suposar que Hume era lector de Descartes o que Nietzche explicava Marx. Molts bons filòsofs no han estat bons coneixedors de la Història de la filosofia. Ramón Valls ens va ensenyar que el lligan entre el racionalisme i Hegel i Schelling eren les explicacions d'Espinosa que aprenien de Jacobi.
- Quan cal reflexionar sobre un tema, molts cops es recorre al tractament històric: "Ja els antics romans ...". El tractament històric dels problemes pot ser acadèmicament interessant com exercici de repàs, però no va més enllà que un repertori de respostes superficial als problemes i que acaba transformant els temes en tòpics.
- Potser la manera honesta i rigorosa de tractar la història seria examinar moments clau: Marc Aureli i el poder; la revolució científica; Leibniz-Clark, la reflexió alemana sobre la revolució francesa;, Einstein i Popper ...
- Finalment la pràctica: per on aneu a història de la filosofia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada