dissabte, 19 d’abril de 2008

Parlant de càtedres

Ha arribat el desglaç, han sortit de l'eclipsi! Es parla més de didàctica, objectius, projectes. Moltes i molts s'han retrobat i han fet plans. Efectes colaterals del concurs d'accés a càtedres? Mentre esperem els resultats, un divertiment (via Mi propio infierno):
Per què Déu mai prodrà aprovar una oposició a catedràtic?

1) Només té una publicació
2) No està escrita en anglés, sinó en hebreu (encara que ha estat traduïda amb major o menor fortuna a nombrosos idiomes)
3) No conté referències.
4) No ha publicat en una revista amb comitè de revisió.
5) Hi ha qui dubta que l'escrigués Ell mateix. De fet es nota la mà d'al menys onze col.laboradors.
6) Potser sí que creà el món; però què ha fet o publicat des d'aleshores?
7) Treballa en temps molt curts, sis dies seguits com a màxim.
8) Se li coneixen pocs col·laboradors.
9) La comunitat científica té moltes dificultats per reproduir Llurs resultats.
10) El Seu principal col·laborador va caure en desgràcia en intentar obrir una línia pròpia de treball.
11) Mai va demanar autorització al Comitè d'Ètica per treballar amb subjectes humans.
12) Si els resultats no li satisfeien, intentava ofegar la població.
13) Si un subjecte no es comportava como havía predit, l'eliminava del mostreig.
14) Dóna poques classes, i si vols aprovar has de llegir només el Seu llibre.
15) Segons sembla, les classes les acostuma a donar el Seu Fill en comptes d'Ell.
16) Actua amb nepotisme, tot fent que tractin el Seu Fill com si fos Ell mateix.
17) Encara que el temari només té deu punts bàsics, la major part dels estudiants suspèn els Seus exàmens.
18) Les Seves hores de tutoria son poc freqüents, i sovint les fa al cim d'una muntanya.
19) Va expulsar als seus dos primers estudiants per aprendre massa.