Alguns fragments d'una bella metàfora sobre el que és el pensament col·lectiu:
"L'olla de la cuina catalana, que quan bull omple la casa de soroll coent la carn de bou que s'hi posa amb la gallina, la botifarra, la cansalada, la pilota que es fa amb carn trinxada, ou, farina i segons a quines cases hi posen all i julivert, i tot, carn, gallina, botifarra, cansalada i pilota, barrejat amb cols, patates i cigrons, bull per fer el brou que manté el ventre i la casa i és com l'olla de la veritat, que bull damunt dels ossos del pensador (...) i per fer bullir l'olla del pensament va d'un cantó a l'altre, com el qui va de casa en casa i de porta en porta i l'un li dóna un tros de carn, l'altre un tros de cansalada i l'altre un grapat de cigrons que l'ha d'agafar amb totes dues mans perquè no li caigui, perquè tot és bo el que l'olla cou i per a fer el brou de la veritat que és l'aliment de l'home, no hi ha res que no li hagi d'agradar i el brou que es fa es pot tallar, de tan espés i fa llunes, com la nit que emmiralla la lluna amb els llacs, el mar, els rius i els bassals de les fonts, i pastant-ho tot amb la farina i el llevat del pa que s'infla dintre del forn que crema com el pensament del qui medita, quan ho té tot a les mans s'ho mira, com el qui es mira una moneda antiga per a savber de quin temps és."
Francesc Pujols (1983) [1918] Concepte general de la ciència catalana. Pòrtic, Barcelona, pàgines 393-394.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada