La meva Cena

Quan expliquem als seguidors de religions no cristianes que la nostra és una societat laica ens miren extranyats. Assenyalen que estem de vacances perquè és "Setmana Santa", que ens diem com un sant cristià, que vivim prop d'un carrer amb el nom d'una verge, que acceptem que hi hagi locals dits esglèsies mantinguts amb els impostos de tots que no es poden fer servir llevat de si ets membre de la branca catòlica, que les autoritats d'aquesta religió han de donar el vist i plau a professorat dels centres educatius estatals, etc.

Donem al blog un aire del dia d'avui. En moltes llars es decorava el menjador amb una Cena (sic, segons el DCVB). Seguim la tradició. Les versions iconogràfiques d'aquest ritual de probable d'origen esseni han estat múltiples a través de la història i el ciberespai les multiplica com una sala de miralls, com es palesa aqui, per exemple. La Cena del nostre blog pertany a la famosa i censurada Viridiana.