divendres, 28 de desembre de 2007

Fe de vida

Fe de vida: testimoniar que una persona està viva. No és cap innocentada. Cada any, cap al dia 28, he de dur la meva mare al banc perquè pugui seguir cobrant la seva pensió de 483€. Si no la hi puc portar, perquè fa fred o perquè cada cop és més fràgil, he de presentar-hi un document que es diu fe de vida. Per aconseguir-lo, he de fer que un metge em signi un certificat de vivència, i amb aquest, el seu DNI i el meu, anar al registre civil. Amb els anys he après a distingir les cues; no és la dels naixements, sinó una que és a prop. La cua de les certificacions de naixement és molt més llarga, i permet als ancians desorientats -només als que pregunten, no als que aguanten estoicament amb posat d'avesats amb el número equivocat a la mà- reorientar-se vers la seva. La de fes de vida(s?) està situada a l'altre extrem de la de naixements, com responent a un dissenyador amb ganes de broma. Al registre de Barcelona, un amable funcionari amb un adient aspecte de jubilat t'imprimeix el document, que caduca al mes. A l'oficina de la Caixa de Catalunya em diuen que no és vàlid presentar directament el certificat de vivència del metge, que la seguretat social els demana la fe de vida.
En el món de la informàtica, la burocràcia persisteix. Mentrestant, la cura dels nostres grans inclou demostrar a l'Estat que estan vius (encara).
Consultada una web jurídica, trobo aquesta perla:
"El expediente de fé de vida se realizará por el Juez de Paz del domicilio del sujeto y siempre que se pueda, se le pide declaración al propio sujeto sobre la identidad de su estado."
Bones festes