diumenge, 16 de desembre de 2007

I and me

Una mica més del 10% de la població afirma haver tingut algun tipus d'experiència extracorpòria. Relaten la sensació d'haver sortit del propi cos i veure's un mateix "des de fora". Apareixen en persones que han viscut situacions de tensió, accidents, operacions. Un nàufreg d'una regata per sota el paral.lel 40ºS, que sortosament va poder ser rescatat pel seu creuer de vela després d'haver caigut a l'aigua, explicà que s'havia vist a ell mateix en la gèlides i agitades aigües. Segons Nigel Bartley (Bailando sobre la tumba, 65), un tal doctor Fenwick posava missatges al sostre de la UCI per tal que els que tinguéssin "viatges astrals" poguessin llegir-los.
Com es pot comprendre, és un tema que fascina tothom i que atrau tota la plètora de pseudicientifics i ensarronadors que entre d'altres coses, hi troben arguments empírics per donar suport al dualisme. Però el més interessant és que il·lustren que l'experiència del propi cos no és trivial, que és una experiència mediata i no immediata, com tendiríem a creure. El 23 d'agost de 2007 Henrik Ehrson publicà a Science un article on explicava la manera de produir en el laboratori aquest tipus d'experiències. La situació experimental consisteix en un subjecte que duu unes ulleres que són unes pantalles de video que projecten la imatge de dues càmeres situades al darrere d'ell. És a dir veu al davant seu la seva esquena. L'experimentador li toca l'estèrnum amb un objecte i alhora amb l'altra mà fa el mateix gest de tocar un lloc situat a la seva esquena (que seria el lloc se situa el cos il·lusori). La majoria de subjectes relaten sentir-se "situat a certa distància darrere la imatge de mí mateix, gairebé com si estigués mirant una altra persona". La producció experimental i a voluntat del "viatge astral" segurament ens permetrà saber més de les relacions entre la ment i el cos, encara que el seu autor proposa finalitats més pràctiques, com facilitar la introducció millor del propi jo ... en els videojocs del futur!